El Jeu de Paume exhibeix imatges inèdites

Les va fer Agutí Centelles al camp de concentració francès de Bram fa setanta anys en la retirada dels republicans catalans i espanyols fugint de les tropes franquistes.

ACN El museu d'imatge contemporània Jeu de Paume de París exhibeix, en paper i en diaporama, noranta fotografies majoritàriament inèdites que Agustí Centelles va fer al camp de concentració francès de Bram fa setanta anys en la retirada dels republicans catalans i espanyols fugint de les tropes franquistes. L'exposició 'Agustí Centelles, diari d'una guerra i d'un exili' aprofita part de la retrospectiva que se li va fer al fotoperiodista al Palau de la Virreina fa dos anys i mig i hi afegeix aquest episodi de set mesos al camp del departament de Carcassona i que serveix com a testimoni d'un període poc conegut a França. La mostra s'ha obert a l'Hôtel de Sully i es pot visitar fins el setembre.

'Cada dia que passa en aquesta presó (no se li pot dir camp de refugiats malgrat el nom que porta), augmenta la desesperança. Homes normals a la seva arribada a França -molts, la majoria, potser el 70%-, han degenerat mentalment'. Aquesta és una de les frases extretes del diari que Agustí Centelles va escriure durant nou mesos el 1939 i que es reprodueix a l'exposició de París al costat de les fotos del camp de Bram, amb 17.000 reclosos, on el van traslladar el març des del camp de pas d'Argelers, a la Catalunya del Nord.

Dels negatius amagats durant tot el franquisme a la casa de la família Degeilh de Carcassona, on Centelles va instal·lar un laboratori clandestí sota l'ocupació alemanya, el fotògraf català només en va positivar 35 o 40 quan els va recuperar el 1976 però els seus dos fills han trobat la resta i, amb l'ajuda dels comissaris de l'exposició Miquel Berga i Manuel Cirauqui, han decidit que se'n vegin per primera vegada fins a noranta.

Les fotografies en paper s'alternen amb extrets del diari, els dos quaderns del qual es poden observar en una vitrina enmig, mentre que al final de la sala es projecta un diaporama d'una desena de minuts amb una veu en off en francès, i accent peninsular, llegint alguns dels passatges de Centelles. Es tracta del testimoni més complert d'aquests camps de refugiats que anomenava el govern francès i que, en realitat, es van convertir en camps de concentració que, els nazis, acabarien per utilitzar per fer deportacions cap a camps d'extermini.

'Es tracta d'un reconeixement i, al mateix, del coneixement d'un fotògraf pràcticament desconegut a França. Aquesta exposició el pot donar a conèixer al circuit mundial. A més, és important per la repercussió que pot despertar en els francesos perquè prenguin consciència dels camps de l'exili. Concretament, a Bram, on ell va ser el principal protagonista quant a la informació', explica el fill gran d'Agustí Centelles, Sergi, nascut el 1937, només un any i un mes abans que el seu pare hagués de fugir tot sol amb els negatius que guardava de la Guerra Civil.

'El meu pare va tenir dues fases: la primera de silenci perquè, jo de petit, explicava masses coses i era un bocamoll. Per això, ens va amagar l'absoluta coneixença de l'obra. Quan l'any 1962 vam anar a Carcassona de viatge, només ell sabia l'existència de l'arxiu. El 1976, va tornar per emportar-se'l i, quan va arribar a Barcelona, va ser una esclat tornar a refer l'arxiu. Vam positivar els 9.900 negatius', recorda per la seva part Octavi, el fill petit, nascut el 1947 i que, juntament amb el seu germà, van participar d'un curiós costum familiar.

El paquet de turrons
'El nét de la família Degeilh deia que el seu pare i el seu avi li explicaven que s'havia de guardar aquesta maleta del Centelles, però d'aquest Centelles només en tenia constància perquè, cada any, per Nadal els hi arribava un paquet de turrons d'Espanya', comenta com anècdota el Sergi. 'La caixa de turrons era com un acord de continuo viu i ho vindré a buscar. El seu acord era que, aquest arxiu, no fos donat a ningú que no fos ell', afegeix, per la seva banda, l'Octavi d'aquesta història que va durar gaire bé 40 anys. El seu pare havia tornat d'amagat a Catalunya el 1944 quan la Gestapo va desmantellar el grup de la resistència del qual formava part.

'El dia que va tornar, em vaig trobar amb una persona físicament desfeta perquè havia travessat el Pirineus a peu, el mes de desembre, amb gel. Tenia els peus mig congelats, les ungles caigudes. No era la imatge que podia tenir del meu pare', rememora d'aquell moment el Sergi.

El responsables del Jeu de Paume, que dirigeix la catalana Marta Gili, han editat el llibret de 64 pàgines 'Agustí Centelles. Camp de refugiats, Bram, 1939', on es recullen part de les imatges i els textos del fotoperiodista. A més, l'editorial Actes Sud acaba de traduir al francès el catàleg 'Agustí Centelles: les vides d'un fotògraf (1909-1985)', que es va publicar en motiu de la retrospectiva al Palau de la Virreina. En total, l'exposició de París, que coincideix amb el centenari del naixement de Centelles, conté 230 fotos, incloses les de la Guerra Civil a Barcelona, Lleida i els diaporames sobre els Fets de Maig de 1937 i el Front d'Aragó. Segons Manuel Cirauqui, col·laborador habitual del Jeu de Paume, 150 d'aquestes imatge són inèdites.

'La Guerra Civil espanyola apassiona als francesos, però mostrar l'altra part inèdita crea un silenci. Es pot arribar a fer una analogia d'aquests camps model i els centres de retenció per immigrants d'avui', posa com exemple Cirauqui. L'exposició es podrà veure fins el 13 de setembre i, després, ha de continuar de forma itinerant perquè, els textos, estan tant en francès com en anglès. Els fills de l'Agustí Centelles són a punt de tancar un acord amb la Universitat Columbia, de Nova York.