La carrera musical de Raúl Benéitez (Sabadell, 1978) agafa un nou rumb amb la voluntat de donar sortida a les seves composicions més íntimes. Reconegut per la seva trajectòria amb Remendaos i Sherpah, aquest jove músic establert des de fa anys a la Catalunya central renova la seva ambició creativa amb Lisseth, la seva conversió en cantautor.
Feia temps que no se sabia res de Raúl Benéitez. On s'havia ficat?
M'he abocat molt a l'ensenyament, a la meva feina de professor a l'Escola Xarxa de Berga. I això era incompatible amb el fet d'anar a totes amb Sherpah. Al setembre vaig posar la pausa. M'ha anat bé i la relació ha continuat. De fet, hi torno. Però tinc ganes, també, de centrar-me en la meva faceta de cantautor.
Se'l coneix com a membre de grups. Per què fa aquest canvi?
Mai no he deixat la música, sempre he compost. Tinc un munt de cançons. Però no podia donar-hi sortida amb els grups en què era perquè són estils diferents.
Por del repte?
És més fàcil ser en un grup i assumir el rol de músic. Ara, en solitari, em plantejo fer una cosa realment meva. Guanyar el premi Lacetània amb una cançó en què érem el piano i jo sols em va donar ales per creure que això que faig pot tenir una sortida.
Quina mena de cantautor serà?
Aquesta cançó és de tall intimista. I la resta que he anat fent tenen el mateix caràcter. A hores d'ara en tinc una trentena.
Pop intimista?
Sí, pop intimista i cançó d'autor, de temàtiques molt diverses, però sempre a partir de les meves emocions i les que senten la gent que m'envolta.
Res de cantautor de protesta?
No, no en faig, com sí que fem a Sherpah, però també és cert que hi ha una intencionalitat meva de fer arribar a la gent un missatge positiu, d'optimisme davant les contrarietats de la vida. I, per què no?, una certa crítica a determinades estructures socials.
Les seves lletres són autobiogràfiques, doncs?
Algunes sí, d'altres parlen de com jo interpreto els esdeveniments que succeeixen arreu del món. Un dels temes el vaig compondre arran del recent conflicte entre Israel i Palestina.
D'on ha tret el nom de Lisseth?
És una persona que vaig conèixer a Guatemala, que em va sorprendre per la seva força i la seva passió per la vida. És d'aquells personatges que et fan exclamar: "em queda molt per aprendre!".
Quina experiència té com a cantant?
Des que vaig passar per l'Escolania de Montserrat, sempre he estat treballant la veu. A Sherpah ja ho era, de cantant, tot i que no és fàcil, perquè les músiques del grup demanen uns registres molt aguts.
En aquesta nova aventura en solitari, tindrà acompanyament instrumental?
Hi haurà una banda fixa, amb contrabaix, dues guitarres, violí i percussió, però encara he d'acabar de definir el grup. Caldrà un grau de compromís important en el projecte. També oferiré un format de cantautor amb concerts en què només seré jo, cantant i tocant el piano.
Farà versions?
Potser alguna, però no és la intenció. Tinc ganes de dir coses, vull temes propis, treballar-los amb els músics.
Quan s'estrenarà a Manresa?
Tinc ganes de fer-ho abans de l'estiu, però encara no tinc res concretat.
La Sala Petita del Kursaal és un bon lloc.
És una sala molt apropiada, hi ha un piano de cua i tot! El lloc és emblemàtic i té una bona sonoritat. De moment, em presento al concurs de maquetes Sona9.
Se'l veu embalat... Per què no s'hi havia atrevit abans?
Per por, suposo. Avui en dia sembla que només tingui tirada la música que es pot ballar, però també t'ho pots passar bé emocionant-te i plorant. I mai no havia confiat prou en la meva capacitat per ensenyar les meves cançons a la gent.
Com l'ha rebut el seu entorn?
Molt bé, els agrada i em destaquen l'autenticitat, el fet de ser jo mateix.
Un disc en perspectiva?
I tant! El voldria gravar a l'estiu i fer-lo amb calma. És difícil, però els temes ja estan fets. Autoeditat? No descarto portar-lo a les discogràfiques, tot i que ja sé que aquesta indústria no és fàcil. Espero saber-ne alguna cosa aviat.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
