L´Arxiu Comarcal de Manresa mostra la tasca com a fotògraf de premsa d´Antoni Quintana

TONI MATA I RIU | MANRESA
La Seguretat Social ubicada en un xamfrà dels carrers Barcelona i Alcalde Armengou, el barri de Bellavista enjardinat, les vies del tren passant pel que avui és el carrer de Francesc Moragues, un ramat de xais anant pel mig de la plaça de la Creu cap a l'escorxador... i Franco passejant-se en cotxe per l'avinguda del Caudillo -l'actual Muralla de Sant Domènec- massivament rebut per la ciutadania. Instantànies de la Manresa de fa mig segle que s'exposen al vestíbul de l'Arxiu Comarcal del Bages en una mostra que dóna testimoni de la tasca com a periodista i fotògraf d'Antoni Quintana i Torres (Capellades, 1920-Manresa, 2007).
Comissariada per Lluïsa Font, l'exposició posa de manifest el ric llegat de 60.000 negatius que atresora l'arxiu, "el 80 % del qual ja està documentat", segons explica el seu director, Jordi Torner. A les dependències que ocupa a l'antic col·legi de Sant Ignasi, on també hi ha l'oficina de turisme de la ciutat i el Museu Comarcal, l'Arxiu Comarcal només conserva dues col·leccions fotogràfiques més voluminoses, les de Modest Francisco i Ignasi Rubinart, que superen les 200.000 peces cadascuna, comptant negatius, positius i diapositives.

La Lleva del Biberó
Antoni Quintana va néixer el 20 d'abril del 1920 al carrer del Pilar de Capellades. Nou anys després, el seu pare, que treballava a la companyia elèctrica Fuerza y Alumbrado SA (FASA), va ser destinat a Manresa, tot i que Quintana va continuar vinculat a l'Anoia. Va tenir un fort sotrac en la seva vida quan, l'any 1938, va ser allistat a la Lleva del Biberó, denominació popular que designà els nois joves que van ingressar a l'exèrcit republicà durant la guerra civil per manca de soldats. Antoni Quintana, casat des del 1945 amb la seva conciutadana Susanna Tort, unió que va donar tres fills, Carme, Marta i Jaume, es va establir definitivament a Manresa el 1951, un cop es va incorporar a les oficines de la FASA. Després de desenvolupar una àmplia tasca com a periodista i reporter fotogràfic durant trenta anys, el 1982 es va jubilar de la CAME. Aleshores, l'antic soldat capelladí va fundar i presidir l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, una entitat destinada a mantenir viva la memòria dels horrors de la Guerra Civil Espanyola.
El Periódico Manresa va ser el primer mitjà en què Quintana va treballar com a reporter a la capital del Bages, després d'haver-se iniciat en aquest camp en diferents mitjans de l'Anoia. En el seu debut, en el diari del 24 de desembre del 1952, va signar un article de pàgina sencera sobre el concurs de vestits de nines que recollia diners per la campanya Pro-Cama del Tuberculoso Pobre. Els esports, la cultura, les inauguracions i altres àmbits de la vida ciutadana van quedar retratats gràcies a la feina de Quintana. L'exposició que li ha muntat l'Arxiu Comarcal del Bages permet viatjar a la Manresa franquista amb imatges que activaran els ressorts de la memòria dels més grans i que mostraran una ciutat desconeguda per als més joves. Una Manresa per no oblidar.

EL LLEGAT D'UN REPORTER.Desfilada militar pel passeig de Pere III de Manresa, davant del Casino, el dia 8 de desembre del 1963.Ramat de xais a la plaça de la Creu, el 20 de maig del 1972. Jordi Torner, director de l'Arxiu, fullejant un volum del diari Manresa de l'any 1971.