Joaquim Falcó demana quinze cops de mà

SUSANA PAZ | MANRESA
Com són les mans de Ferran Adrià? O les d'Andreu Buenafuente? O les de Josep Guardiola? Les mans, com explica Violeta Izquierdo, doctora en Art Contemporani, són "una de les imatges més suggestives de la història de l'art". I l'element que el pintor manresà Joaquim Falcó ha triat per representar, a través de la seva subjectivitat, excepcionals models que tenen en comú ser, tots ells, cares visibles, conegudes i en molts casos populars. Mans es presentarà en societat dilluns a La Pedrera amb la intenció de ser una exposició que itineti per l'estat espanyol.
Amant de les sèries i amant de generar experiències creatives, Joaquim Falcó va voler traslladar al terreny pictòric la singularitat del gravat partint d'un dels grans mestres d'aquesta tècnica del XIX, Gustave Doré, i dels seus treballs per a la sèrie Don Quixot de la Manxa: "vaig pensar que podria fer-ne una lectura nova". Falcó tenia la idea i el primer que va fer va ser materialitzar-la en ell mateix: les seves mans. El següent pas va ser buscar els models. Qui? Personatges del món de la cultura, l'esport, la moda, la política... que captessin l'interès del gran públic. Personatges, en defintiiva, explica el mateix artista, "que tothom coneix per la seva cara però no per les seves mans". I per això la llista de quinze noms, cinc dels quals vinculats o de la Catalunya central: Ferran Adrià, Ricard Bofill, Andreu Buenafuente, Marc Coma, Llibert Fortuny, Valentí Fuster, Josep Guardiola, Boris Izaguirre, Pasqual Maragall, Antonio Miró, Rosa Oriol de Tous, José Saramago, Joan Manuel Serrat, Maribel Verdú i Emma Vilarasau. Tots han prestat de manera desinteressada una de les seves mans a través de fotografies. Imatges que ell mateix ha fet als protagonistes, que ha buscat o que els mateixos personatges li han facilitat. A partir d'aquí, avisa l'artista, la representació de la mà és "una interpretació". Què li ha sobtat? "Què per a molta gent, ensenyar la seva mà és un acte d'intimitat, de despullar-se". La intenció ha estat captat l'essència del personatge: "vull que la meva obra desprengui emoció, força. La meva filosofia és despertar sensacions".
La mateixa sèrie ha anat evolucionant a mesura que l'artista manresà creava la col·lecció: "les primeres són de traç més simple [Josep Guardiola, per exemple], les darreres més barroques [Emma Vilarasau]". Totes han passat pel sedàs de l'abstracció (el fons) i de la figuració (l'objecte representat). I per a totes les obres, el manresà ha utilitzat la mateixa tècnica d'esmalt industrial brillant sobre tela 100 x 100 cm. Les mans, imitant el gravat, es representen a través d'esmalt sintètic negre brillant. Per a Falcó, amb aquest tipus de pintura "que pot servir per pintar les portes de casa aconsegueixo una textura i un acabat molt contemporani". Una pintura sintètica que, en el fons, no deixa de ser, explica l'artista, "un reflex dels temps en què vivim, superficials, decoratius". Fidel a la seva paleta de colors, Mans brilla amb tres colors primaris: vermell, groc i esquitxos de blau cel. Molt mediterrani. Molt Falcó.