O. L. / MANRESA
Per Sant Jordi de l´any 1983 va sortir a la llum la primera publicació de Quaderns de Taller, tot i que el col·lectiu ja feia alguns mesos que existia com a tal. De fet, l´impuls per a la seva creació el va donar Josep Barés davant de la necessitat que veia d´aportar a la ciutat de Manresa un grup com aquell. Es tractava de formar un projecte ple d´artistes creatius i il·lusionats per desenvolupar una obra d´investigació.
A la iniciativa de Barés s´hi van apuntar ben aviat Jaume Badia, Lluís Calderer, Manel Camp, Enric Casas, Pere Fons, Josep Maria Massegú, Josep Padró, Pere Porquet, Josep Pujol i Joan Segon. Amb aquest impuls va sorgir el primer número dels emblemàtics quaderns. Es tractava d´una obra que recollia l´esperit inquiet del grup a partir de creacions individuals de temàtica lliure, una manera de fer que ha esdevingut característica del col·lectiu manresà.
En aquella primera publicació s´hi van unir relats breus, fotografies, composicions musicals i gravats, entre altres obres. Concretament, hi havia poemes de Jaume Badia, Pere Fons i Josep Pujol; una narració curta de Lluís Calderer; partitures musicals de Manel Camp i de Josep Padró; fotografies d´Enric Casas i de Joan Segon; pintures en linòleum de Pere Porquet i de Josep Maria Massegú, i un gravat de Josep Barés. Aquell primer quadern va sortir en una edició limitada de 16 còpies.
La iniciativa va reeixir i el grup es va dinamitzar. Amb la publicació del segon número l´any 1984, el moviment també va organitzar les primeres activitats paral·leles, com exposicions i conferències, i ben aviat va començar a obrir les portes a col·laboracions amb altres artistes. Així, per exemple, en el quadern número 3, el fotògraf Joan Fontcuberta hi va aportar una imatge.
Aquesta primera etapa va continuar fins l´any 1988, quan al grup s´hi van incorporar els fotògrafs Josep Brunet i Pura Travé, l´arquitecte Anton Baraut, el dibuixant Josep Morral i els escriptors Juli Grandia i Eudald Tomasa. Aquests van donar un nou impuls al col·lectiu, que va començar a organitzar les trobades mensuals a casa d´un dels artistes per intercanviar opinions i enriquir-se del debat.
A partir d´aquí, la periodicitat dels quaderns va quedar més espaiada i hi va haver més col·laboracions, com les dels escriptors Miquel Porter i Moix i Pere Calders. D´altra banda, les publicacions del col·lectiu van agafar també una temàtica concreta que vertebrava les creacions dels artistes. Així, per exemple, es va tractar la figura d´Orson Welles, la màquina, l´erotisme, l´espiral, el virtualisme i, finalment, en el quadern número 11, la figura del desaparegut pintor manresà Pere Porquet, que va formar part del grup fins a la seva mort. Aquesta última publicació va veure la llum fa dos anys i va estar acompanyada d´un seguit d´actes que van homenatjar l´artista.