Marc Parrot preestrena ´50 anys de la Nova Cançó´

ORIOL LUJAN | MANRESA Ara fa poc més de 50 anys Lluís Serrahima reivindicava a la revista Germinàbit que els músics de l'època composessin cançons fetes en català i amb la sonoritat del moment. L'article Ens calen caçons d'ara va ser considerat a posteriori com el manifest fundacional del moviment de la Nova Cançó, que a partir de llavors va desenvolupar-se amb gran èxit. Mig segle després, un dels exponents de la música actual cantada en català, Marc Parrot, fa de mestre de cerimònies en l'espectacle 50 anys de la nova cançó, que avui, a les 10 de la nit, es preestrena al Centre Espai Escènic de Castellterçol, abans de l'estrena oficial d'aquest dimecres a la nit al Festival Acústica de Figueres.

Tot i centrar la data de celebració en l'any 1959, l'espectacle incorpora cançons significatives de diverses generacions. Parrot explica que "la Nova Cançó va tenir l'embrió a la dècada dels seixanta, però el moviment va estar en plena forma fins almenys a la dècada dels vuitanta. Per això, hem incorporat temes d'aquest llarg període". Així, el muntatge oferirà un total de 19 peces, entre les quals destaquen Polítics de saló d'Enric Barbat, Veles e vents de Raimon, A Margalida de Joan Isaac, Flors de baladre d'Isidor Marí, Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol de Quico Pi de la Serra, Jo també he dormit a l'alba de Lluís Llach, Mocador d'olor de Teresa Rebull, Què volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet, Tinc el cap fort de La Trinca i Cançó setena en colors de Pau Riba. Tot plegat, per mostrar, al mateix temps, la diversitat de gèneres i de territoris que van participar en el moviment. "Hem intentat incloure artistes del País Valencià, de la Catalunya Nord i de les Illes per representar totes les branques territorials que van formar part del moviment", afirma Parrot.

Produït pel Festival Acústica de Figueres i el Mercat de Música Viva de Vic, 50 anys de la nova cançó és un projecte impulsat per l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat. A l'escenari, a més de Marc Parrot, Joan Antoni Mas tocarà la bateria; Marc Prat, el baix i el contrabaix; Lluís Cartes, la percussió, les guitarres i el teclat; Camilo Pérez, la guitarra, i Dani Ferrer, el piano, la trompa i la veu. Ramon Simó és el director escènic i el responsable de la música és Marc Parrot, que, a més de cantar, té el paper de "fer de pont entre les cançons, a còpia de poemes, recitals i algun altre truc de màgia".

Entre aquests elements que ajudaran a traslladar el públic al context de l'època hi haurà la posada en escena i la decoració del Centre Escènic de Castellterçol. "Hi haurà elements evocadors dels principis de la Nova Cançó. Pel que fa a la posada en escena, tot i la voluntat de no seguir un estricte ordre cronològic, sí que l'espectacle progressa d'una forma significativa que permet veure la pròpia evolució del moviment. Per exemple, com es van anar sumant músics al projecte o com musicalment es va passar de la guitarra acústica a l'elèctrica. Tot plegat ho il·lustrarem amb diferents detalls", apunta Parrot.

El futur de la Nova Cançó

Després de cinquanta anys del naixement de la Nova Cançó, la música en català continua viva i amb una àmplia mostra de registres, com ho demostra el mateix Marc Parrot. El músic, que va començar la seva carrera artística a principi de la dècada dels noranta, comenta que "després de la crisi de la Nova Cançó a final dels vuitanta, la dècada dels noranta va significar una nova revifada de tota la música catalana, que encara arriba fins ara". Una bona part dels artistes que van formar part de la Nova Cançó encara es mantenen en actiu i alguns amb força èxit, mentre que altres cares de la música en català actual reconeixen la influència que han tingut en ells artistes d'aquest moviment. És el cas, per exemple, del cantautor solsoní Roger Mas, del grup de música tradicional Mesclat o fins i tot dels ja desapareguts Inadaptats (ara Eina).

Per això, a Parrot li hauria agradat incloure alguns temes de grups actuals en l'espectacle, perquè considera que alguns dels "artistes actuals, també els podem considerar fills del moviment de la Nova Cançó".