El film ´Dieta mediterránea´, de Joaquim Oristrell, a la VO de l´Atlàntida

JORDI BORDAS | MANRESA
Les sessions de versió original projecten aquest dilluns Dieta mediterránea. El cinema gastronòmic (corrent que ha generat un bon grapat de títols suggeridors) s'associa sovint a pel·lícules exultants i coloristes, en què el menjar esdevé una metàfora d'una actitud vital que assumeix sense complexos l'hedonisme. Dieta mediterránea participa en aquest concepte filosòfic i expressiu, i insisteix, doncs, en el vessant lúdic i sensual conreat prèviament per llargmetratges com Como agua para chocolate i Un toque de canela. El nou treball de Joaquim Oristrell retrata la personalitat obstinada i irreductible de Sofía, una jove que ambiciona convertir-se en una cuinera excepcional. La protagonista no vol renunciar a cap dels dos homes de la seva vida, Paco i Frank, i hi forma una societat professional i sentimental que esmicola els tabús morals i socials.
La referència explícita a Jules y Jim que hi surt puntualment no és casual, perquè Dieta mediterránea també es concentra, com l'obra major de François Truffaut, en un triangle amorós deliciosament transgressor; la malenconia romàntica de la memorable pel·lícula francesa és substituïda en la creació de l'autor barceloní per una lluminositat mediterrània. El film és condimentat amb un humor delicat i una sornegueria comprensiva, i s'aferma en una estructura narrativa àgil i una construcció sense fissures d'uns personatges entranyables, servits per uns intèrprets esplèndids. Olivia Molina ha heretat el talent de la seva mare (Ángela Molina) i ens captiva amb una magnètica composició. El film es degusta amb fruïció i aplega les millors virtuts del cinema d'Oristrell, un autor tan menor com respectable, que ha cuinat plats tan saborosos com Sin vergüenza i Inconscientes.