La cinta brasilera ´Estómago´ es pot veure avui en versió original a Manresa

JORDI BORDASMANRESA
Les sessions de versió original ofereixen aquest dilluns Estómago. El cinema brasiler ha trobat en els darrers anys un forat en el circuit comercial, cada vegada menys receptiu a títols que no procedeixin de Hollywood, i llargmetratges com Ciudad de Dios i Tropa de élite han aconseguit conquerir una audiència majoritària. Estómago s'alça com un dels darrers èxits internacionals del cinema carioca. El primer títol de ficció rodat per Marcos Jorge -un autor format a Itàlia i foguejat en el terreny documental- s'adhereix als principis més mordaços, irreverents i políticament incorrectes del cinema gastronòmic. Estómago és més a prop, així, de la ferocitat misantropa de La gran comilona (Ferreri) i El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante (Greenaway), que de la lluminositat conciliadora d'El festín de Babette (Axel) i Como agua para chocolate (Arau).
Un relat curt de Lusa Silvestre, desenvolupat juntament amb el realitzador, es troba en la gènesi de la paradigmàtica i extraordinària història de Raimundo Nonato, un ésser humil que excel·leix com a cuiner a la ciutat... i a la presó. La seva estructura, amb un muntatge que intercala dos temps narratius, esdevé un dels principals encerts. Marcos Jorge dosifica astutament les seves cartes -alternant l'aventura urbana i l'odissea carcerària del protagonista- fins a colpejar-nos amb un final tan càustic com sorprenent. La pel·lícula destil·la un fort sabor al·legòric: els coneixements culinaris s'identifiquen amb el poder, i el pobre i ingenu Raimundo aconseguirà, gràcies a les seves qualitats com a cuiner, escalar socialment i transformar-se en una persona especulativa i cruel. Hi ha un evident desequilibri -els fragments carcellers funcionen millor que la resta- en aquesta metàfora sarcàstica i punyent que ens parla indirectament de la realitat social brasilera.