Roger Mas, enlloc com a casa

DAMIÀ VICENS/SOLSONA Roger Mas va presentar ahir al vespre a Solsona, en petit comitè, algunes de les cançons que formaran el seu nou disc, previst per al 2010. Amb una cabuda limitada, només uns 120 afortunats van poder degustar, al pub Sputnik, un rajolí del que el cantautor solsoní està coent. Tal com és i sense enganys, Roger Mas manté la filosofia musical, eclèctica, però amb un tó més electrònic. El públic va aplaudir un concert generós, de més de dues hores, en el qual a banda de les peces exclusives, que van arribar amb comptagotes, van tornar a sonar les antigues cançons, els clàssics. Mas ja ha avançat que el nou disc s'enregistrà de nou al mas Casafont, un espai des d'on es va consagrar i on ara gestarà el nou regal que el solsoní prepara per als amants de la cançó.

Els primers acords del concert van ser dedicats als llums de colors, als màgics bolets i als sagrats esperits. El solsoní va recuperar els secrets dels fons de les nits, interpretant amb una veu sorgida dels pous temes com Mim, parit a la Font de la Mina de Solsona, i posant la corona al rei de les coses, alertant que "de la veritat no se n'ha de tenir por". Tot i sortir sol a l'escenari, de seguida el van acompanyar missier Guitó al piano, i la resta de músics, captivant l'oïda dels presents amb una acústica bella, afinada, tècnica, controlada, correcta, sense peu al mínim error ni improvisació. Ahir a la tarda havia plogut a la ciutat de Solsona, però Roger Mas sabia com fer eixugar la pluja, i ho va fer recordant la Dia Positiva. Les cançons tel·lúriques també van entrar en escena i els versos de mossèn Cinto Verdaguer, al qual Mas va definir com "el Baudelaire català però amb sotana", van provocar el silenci absolut dels assistents i el respecte a la seva mel fresca. Eixams d'acords formiguejaven dels instruments i el romanticisme universal envaïa no el cel, sinó un satèl·lit, l'Sputnik.

La raó va desfer el somni i la cuca fera va dur la mística domèstica a la sala. Abans de la mitja part, quan el quintet portava una hora de concert als dits, el cantant solsoní va fer un punt i a part dedicat a Francesc Pujols: "deia que els grecs van aportar l'estètica, els romans l'ètica i els catalans la veritat", va afirmar Mas, mentre llegia a cappella "la dominació de la terra", que va arrencar les primeres rialles entre un públic atent.

L'actuació es va reprendre amb més contundència, amb la quinta posada, una avís del Roger Mas que ve. Cançons elèctriques, amb ritmes més ràpids, que als angelets fan perdre el cap, i a les quals el solsoní no ens tenia acostumats. El cantautor fa el salt al pop-rock, mentre lliga unes noves lletres d'alta filosofia, d'"anar per casa", va dir. Però no va ser nou tot el que es va veure, i l'home i l'elefant es van passejar fins a arribar a les obagues de l'eixample. Les flors del somni tornaven a florir amb Kaoté i els seus dits de cotó, mentre els llangardaixos fluorescents i la senora dels guants vermells es quedaven al tros. Això sí, tornava Casafont, les claus de les portes i una cançó. De fet, van ser vint-i- cinc les cançons que va tocar. I una sorpresa, la més dolça, el poema musicat de Maria Mercè Marçal Si el mar tingués baranes. I havent acabat el concert, hom es preguntava, i si la música no tingués Roger Mas?