El perquè d´un fenomen teatral

ESTEVE SOLER / MANRESA Ningú no pot negar que Josep Maria Pou sap el que es fa. Els nois d´història, d´Alan Bennett, és una obra que encaixa a la perfecció amb l´estil de textos que ha dirigit els darrers anys i que ara està programant al Teatre Goya. Com La cabra, d´Edward Albee, i La vida por delante, de Romain Gary, es tracta d´obres que ja han tingut molts i molts muntatges arreu del món, productes segurs i adreçats a un públic burgès, però que subtilment posen en dubte les bases de la seva quotidianitat moral, especialment la sexual.

Aquesta voluntat qüestionadora de la societat pot aplicar-se també a la carrera del dramaturg anglès Alan Bennett, un dels molts noms destacats de la poderosíssima literatura dramàtica britànica. Tot i que és el primer text que arriba a la cartellera barcelonina, Bennett fa molts anys que exerceix la seva feina, concretament des del 1960. Malgrat tot, la seva consolidació definitiva arriba a principi dels noranta amb diverses obres muntades al National Theatre de Londres: la doble sessió Single spies, l´adaptació de The wind in the willows i The madness of George III. La repercussió d´aquesta darrera obra la du al cinema, un mitjà que Bennett ja havia abordat anteriorment, com en la brillant Ábrete de orejas, de Stephen Frears. Nicholas Hytner es converteix en el realitzador del film –retitulat La locura del rey Jorge–, i encoratja Bennett a acabar Els nois d´història, mentre decideix muntar-la en el National Theatre fins i tot abans que l´autor hagi resolt la seva escriptura, com ell mateix reconeix en els agraïments per a l´edició anglesa del text, de Faber and Faber.

Des d´aquell mateix moment, Els nois d´història passa a ser un fenomen del teatre a Londres, i arrasen en públic, crítica i premis: l´obra s´emporta el mateix any els principals guardons anglesos al millor text: Evening standard, Critic´s circle, Laurence Olivier... Els nois d´història esdevé, després d´aquest reconeixement brutal, una obra imprescindible a les cartelleres de qualsevol indústria teatral normalitzada arreu del món, com les obres de Yasmina Reza, David Mamet o Jordi Galceran. Tot i que era fàcil imaginar-se una adaptació cinematogràfica amb resultat feliç per a Els nois d´història, el film obté un fracàs tan clamorós com sorprenent, que molts adjudiquen a les semblances entre l´obra i altres pel·lícules similars sobre el llegat d´un professor, com El club de los poetas muertos.