Abracadabra

REDACCIÓ / MANRESA Té una concepció peculiar del que ha de ser un espectacle de màgia que se sustenta, sobretot, en un particular sentit de l´humor. Autèntic mestre de la màgia de prop i la cartomàgia, el seu rostre es va fer molt popular gràcies a la petita pantalla en espais com Buenas Tardes, de Raúl Matas; Recreo i Tiempo de màgia. Però, especialment (primer com a actor i després com a mag), amb l´Un, dos, tres. Ha plogut molt i han passat dècades i Juan Tamariz, director de cinema i gairebé llicenciat en Ciències Físiques, continua fidel a un estil que ha creat escola. El mag Lari, per exemple, en dóna fe. Nascut a Madrid el 1942, Tamariz trepitjarà per primera vegada un escenari a Manresa amb Magia potagia, l´espectacle que actualment té en gira. A la capital del Bages actuarà per partida doble: avui i diumenge, al teatre Kursaal. Dissabte ho farà a Sant Cugat. El mag ha tornat als escenaris estatals després de la seva gira pels Estats Units (Los Angeles, Las Vegas, Nova York) i de fer una breu estada a Madrid.

Autor de nombroses obres tècniques i de divulgació sobre el món de l´il·lusionisme (una quinzena de llibres, alguns dels quals traduïts al francès, anglès i ale-many), combina gires de conferències per a mags a Europa i Amèrica, amb xerrades sobre història de la màgia i actuacions en viu en cadenes de televisió com NBC (EUA), NHKL (Japó), JTV (Anglaterra), RTF-1 (França). Està convençut que la màgia de prop és un tant per cent elevat pura «psicologia» i, després, un mica d´habilitat digital. Creador d´una baralla mnemònica, el 1973 Tamariz va fer el seu gran salt professional quan va guanyar amb honors el Premi Mundial de Cartomàgia en el Congrés Mundial de Màgia, celebrat a França. Abans ja havia aconse-guit el Gran Premi Extraordinari d´Espanya (Sant Sebastià, 1972). Després vindrien guardons com el Mandrake d´Or (París, 1991) o el Mag de l´Any als Estats Units (Los Angeles, 1993). Enguany, al congrés mundial a Pequín se li va atorgar el premi honorífic (i fora de concurs) de Teoria i Filosofia.

La proposta de l´il·lusionista dóna protagonisme al públic, que acaba convertint-se en una part activa de l´espectacle. Especialment per l´humor que destil·la un mag que ja té en el seu currículum un bon grapat de frases cèlebres (com «dona´m la teva mà.... No!, aquesta no!, la neta!»). Un avís per als qui avui o diumenge facin cap al teatre manresà.