Noranta persones escolten la poesia de Joan Margarit en un recital antològic

ALOMA VILAMALAMANRESA
El poeta Joan Margarit va inaugurar ahir a la nit el cicle Tocats de Lletra amb un recital que recorria diversos moments de la seva obra. L'acte es va iniciar amb les paraules d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Antoni Daura, representant del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i Ignasi Perramon, regidor de cultura de l'Ajuntament de Manresa, que van donar per inaugurada la tercera edició del cicle de promoció de la lectura.
Unes noranta persones es van aplegar a la Sala Petita del Kursaal per escoltar els versos de l'autor nascut a Sanaüja. El recital es va dividir en tres blocs. El primer agrupava els seus primers poemes, entre els quals un grup de cinc poemes d'amor o el Sonet a dues ciutats. Les poesies escollides parlaven, majoritàriament, de la infantesa de l'autor (L'oracle) i de la seva joventut (Entre dues ciutats). L'autor va il·lustrar els poemes abans de recitar-los, i va arrancar més d'una riallada del públic.
El segon bloc contenia algunes de les composicions que el poeta va escriure durant els darrers vuit mesos de vida de la seva filla Joana, que era deficient física i psíquica i a la qual Margarit ha dedicat una gran part de la seva obra. El mirall del retrovisor va ser el primer poema que va arrancar els aplaudiments de l'audiència. La tercera part del recital va consistir en poemes dels seus tres darrers llibres: Càlcul d'estructures, Casa de misericòrdia i Misteriosament feliç, precisament els que fan més referència al seu bagatge com a arquitecte. Margarit va tancar la seva lectura amb un molt adequat Final de recital.
Després, els assistents van poder mantenir un diàleg amb el poeta, i li van fer diverses preguntes. A petició d'un dels assistents, Margarit va tancar el recital amb el poema Meditació de Vila Joana, una composició inèdita que només havia llegit al Parc de la Ciutadella en la celebració del darrer Onze de Setembre.
Margarit deia ahir abans d'iniciar el recital que és optimista pel que fa a la poesia, i pensa que "no està tan malament com es diu. Si a ningú no li interessés, ja faria anys que no existiria. Però sempre n'hi ha hagut, sempre n'hi haurà. Som pocs, però privilegiats".
"La poesia és tan precisa com l'arquitectura", seguia Margarit, fent un símil entre aquestes dues disciplines que coneix tan bé. "Té com a particularitat la seva exactitud. No se'n pot canviar ni una coma. Si no, cau tot l'edifici". L'autor també deia que la poesia és personal. "L'únic que necessita un poeta és una vida. De fet, qualsevol disciplina: la poesia, la novel·la i els diaris parlen de la vida de les persones. No hi ha res més, no es pot parlar de res més".
Margarit va rebre l'any passat el Premi Nacional de Cultura, però no donava importància al reconeixement. "Va ser cosa de l'atzar. No perdré l'oremus ara", deia, recordant que havia anat a recollir el premi al teatre Kursaal.