En una de les parades del mercat Puigmercadal, s'oferien ahir al matí ravinyolis i papasseitons. "I tu què vols?" demanava el dependent. "Doncs jo vull, -ei, si pot ser-: un poc de fam i un xic de pa", deia la clienta. Així començava la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart, la primera de les poesies que l'actriu Mireia Cirera i el músic Òscar Castellà oferien a la gent que s'aplegava al mercat ahir al matí. Després, des de dins de la parada i amb davantals de carnisser posats, el duet va seguir amb Dormir a la palla, de Jaume Arnella, Desapoltronar, d'Enric Casasses, És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix, Confessió de Marta Pessarrodona i Jo em donaria a qui em volgués de Josep Palau i Fabre, entre molts altres. En acabar, els dos artistes oferien túpers amb poesies gratuïtes als curiosos que voltaven pel mercat. Poesia fresca i, sobretot, regalada.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
