L´actriu Sílvia Bel recita autèntics laberints poètics a la Plana de l´Om

MARTA PICH/MANRESA
El títol del recital amb què el cicle Tocats de Lletres arribava ahir a la Plana de l´Om era tota una definició del que va esdevenir: La selva de les venes. La selva de les paraules, una esbojarrada cruïlla d´idees expressades en laberints lingüístics carregats d´enginy; i les venes de la passió, de la vitalitat i del romanticisme que va traspuar cadascun dels poemes, sempre amb un rerefons oníric que convidava a la imaginació.
La mestressa de cerimònies era d´excepció: l´actriu Sílvia Bel. Coneguda per la seva interpretació en diverses sèries televisives, i també per haver encarnat el personatge de la Colometa en l´obra La plaça del Diamant, la veu suau i càlida de l´actriu va donar al recital una placidesa personal. Bel es va cenyir en exclusiu a la tria de poemes, va deixar espai només a la música, i va acomiadar el recital amb un senzill «gràcies».
L´actriu va ser acompanyada de Leandre López, al piano, i Franco Piccinno, al teclat, a més a més del centenar de persones que van seguir embadalits el recital de principi a fi. Bel va engegar amb un poema de Josep Lluís Aguiló, dins de la selecció de poemes feta per Jordi Estrada. L´inici del recital va ser marcat per poemes que semblaven somnis, com el món especial que el poeta Jordi Julià proposa donar als nens, o el país imaginari de Xauxa, que plasma en una poesia Joan Brossa. En aquestes composicions inventives i amb construccions lingüístiques originals, el pianista i el trompetista acceleraven el ritme d´una música enèrgica i divertida. En d´altres poemes més convencionals i romàntics, com el Jo em donaria a qui em volgués, de Josep Palau i Fabre, el ritme s´aturava i es tornava melancòlic. Van tancar el recital composicions d´altres poetes i poetesses, com Dolors Miquel i Montserrat Abelló.