Armènia i Turquia, dos veïns amb profundes diferències

EFE / El pas donat per Armènia i Turquia per normalitzar les relacions bilaterals és una fita històrica en la relació dels dos països.

Essencialment, dues qüestions han enterbolit les relacions entre tots dos estats:

- La disputa sobre el genocidi armeni:

Segons diverses fonts històriques, en l'anomenat genocidi armeni de 1915 va morir entre un milió i milió i mig de persones. La versió oficial de Turquia accepta que es va produir una massacre, però nega categòricament que es tractés d'un genocidi.

A finals del segle XIX vivien a l'Imperi Otomà diversos milions d'armenis, uns dos milions d'ells en el territori del que avui és Turquia. Grups de la diàspora armènia als Estats Units i Europa van animar els armenis a Turquia a reclamar més drets nacionals. El 1915, durant la Primera Guerra Mundial, les tropes otomanes lluitaven contra els russos a l'est de Turquia, on nombrosos armenis van participar en grups partisans per ajudar els eslaus, que recolzaven la causa armènia.

L'abril de 1915, el Govern otomà va aturar a uns 2.000 intel.lectuals armenis i va assassinar a molts d'ells. Un mes més tard les autoritats otomanes van iniciar l'expulsió massiva d'armenis de l'est del país, amb l'argument que aquests podrien ajudar a les tropes invasores russes.

A les marxes forçades cap a la veïna Síria i Mesopotàmia (avui l'Iraq) van morir fins a 1,5 milions de persones com a conseqüència de les matances, la fam i l'esgotament, asseguren els armenis.
Però, per la seva banda, la Turquia oficial es nega a qualificar el que havia passat com genocidi, reitera que l'Exèrcit otomà mai va donar l'ordre d'assassinar en massa al poble armeni, i que no més de 500.000 persones van morir llavors.

A més, recorden que milers de turcs van morir com a víctimes en enfrontaments entre els dos pobles durant l'enfonsament de l'Imperi Otomà, que el 1923 va donar pas a l'actual República Turca.

Documents històrics demostren que les principals capitals d'Europa i també el Govern dels Estats Units estaven informats sobre la massacre a través dels seus diplomàtics destinats a la regió.

L'agost de 1939 el dictador nazi Adolf Hitler es va preguntar en relació amb el planejat extermini dels jueus: "Qui parla avui de l'extermini dels armenis?".

- Les diferències sobre l'enclavament d'Alt Karabagh:

Les ex repúbliques soviètiques d'Armènia i Azerbaidjan van mantenir una guerra entre 1991 i 1994, que va causar 30.000 morts, per l'enclavament àzeri d'Naborno Karabakh, que es va declarar independent amb ajuda militar d'Armènia.

Turquia, que va ser un dels primers països a reconèixer a l'Armènia independent, ha mantingut tancada la seva frontera amb el seu veí des de principis dels 90 per solidaritzar-se amb l'Azerbaidjan, un país amb forts lligams culturals i polítics amb Turquia.

Fins ara, Turquia havia insistit en la necessitat de solucionar primer el conflicte de l'Alt Karabagh abans de reobrir la frontera terrestre, el que va condemnar a la petita Armènia a l'aïllament en les últimes dues dècades.

Ankara ha canviat la seva estratègia i ha donat garanties a l'Azerbaidjan que el restabliment de contactes diplomàtics entre Armènia i Turquia accelerarà la solució del enquistat problema de Nagorno-Karabakh i els territoris àzeris ocupats.