JORDI BORDAS / MANRESA
Cineclub projecta aquest diumenge, en una sessió integrada en la programació (Transgressors) de Tocats de lletra, Las mil y una noches, que guanyà el Premi Especial del Jurat, a Canes 74. Pier Paolo Pasolini (1922-1975) s´erigeix en una de les personalitats fonamentals de la cultura i del pensament del segle XX: poeta, assagista, novel·lista, dramaturg, cineasta, visionari, agitador... Nascut el 1922 a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana, era fill d´un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Va començar a escriure poemes als set anys i en va publicar per primer cop als 19. Va debutar en el cinema el 1961 amb un film en clau neorrealista que sorprèn la crítica: Accattone. Amb Las mil y una noches –el penúltim llargmetratge del geni italià– culmina magistralment la seva trilogia de la vida, que encetà amb El Decamerón (1971) i Los Cuentos de Canterbury (1972).
El creador de Teorema assumí aquest projecte, tot sustentant-se en clàssics de la literatura popular, amb la intenció de reivindicar un cinema lliure, sensual i lúdicament transgressor. El seu film, que s´inspira en el mític romanç anònim, regalima un lirisme intens, tel·lúric i primigeni, en què conflueixen harmònicament la tragèdia i la jovialitat. Pasolini es desmarca de l´orientalisme més colorista, i ens sedueix amb una poesia despullada que sap copsar l´essència d´un univers màgic i que enalta, tot alliberant-se dels tabús morals, l´alegria de viure. Pier Paolo se sentí decebut, però, quan veié que l´esperit de la seva pel·lícula era banalitzat i distorsionat per una societat de consum que només destacava el seu vessant eròtic. La seva resposta fou contundent: Saló o los 120 días de Sodoma (1975), un dels al·legats més descarnats i virulents de la història del cinema. JORDI BORDAS