La diferència està en la mirada

ESTEVE SOLER / MANRESA La síndrome de Down es converteix en la protagonista d´una de les estrenes cinematogràfiques de la setmana. Yo, también és un film que ens arriba després del seu pas victoriós pel festival de Sant Sebastià, on va guanyar els dos premis d´interpretació, per a Pablo Pineda i Lola Dueñas. A ella la coneixem per films com Mar adentro i Volver, però ell és una autèntica revelació, un actor de 35 anys que debuta davant les càmeres amb un paper protagonista tot i tenir síndrome de Down. Els directors del film, Álvaro Pastor i Antonio Naharro, ja havien tractat el tema en el seu primer curtmetratge plegats, Uno menos, uno más. Pastor i Naharro volien preparar un llargmetratge sobre els discapacitats psíquics quan van veure un reportatge sobre Pablo Pineda a Documentos TV. Pineda acabava de llicenciar-se i començava a col·laborar amb la companyia Danza Móbile. Els realitzadors es van mostrar sorpresos amb Pineda, especialment per la franquesa amb què abordava el seu caràcter únic, que l´allunyava dels discapacitats i dels que presumeixen de ser normals. Una solitud que el deixa en terra de ningú i que va inspirar directament el personatge de Daniel a Yo, también. I és que, a la pel·lícula, Daniel també és un jove sevillà de 34 anys i el primer europeu amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari. Comença a treballar en l´administració pública i coneix Laura, una companya de treball amb qui es fan molt amics. Tothom se sorprèn d´aquesta relació d´amistat, que cap dels dos considera un problema, especialment tenint en compte que ella sempre ha rebutjat les convencions socials. Tot plegat canvia radicalment quan Daniel s´enamora de Laura i ella no se sent capaç de portar la seva relació més enllà. Yo, también és un projecte que ha rebut el suport com a productor de Julio Medem, realitzador de Vacas i Tierra, que té una filla, Alicia, amb síndrome de Down, i que pretén revelar als espectadors que tots tenim disminucions d´alguna manera o altra i que el problema de Daniel és que en ell és més visible que en els altres. Amb una immillorable rebuda de crítica i públic al festival de Sant Sebastià, Yo, también s´encamina amb contundència cap als Goya.