Love of Lesbian atreu mig miler d´incondicionals a Manresa

TRAJECTÒRIA ASCENDENTSón un dels grups que encapçalen l'escena indie estatal i viuen el seu moment més dolç, alhora que celebren deu anys de carrera

MARTA PICHMANRESA
El líder del grup Love of Lesbian, Santi Balmes, preveia que el concert de divendres a Manresa seria "molt millor que l'anterior", que ja havia estat un èxit de públic. Els pronòstics es van complir. Mig miler de persones es van aplegar a El Sielu per rendir-se al directe d'una de les bandes del panorama indie estatal que estan vivint una progressió imparable.
Love of Lesbian van passar per la capital del Bages per presentar el seu darrer treball discogràfic, 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna), que commemora els 10 anys de trajectòria musical d'aquesta formació barcelonina. Al principi cantaven en anglès, però més tard es van decantar pel castellà. Actualment, als seus diretes ja no queda res d'aquella etapa.
Faltaven pocs minuts per a la mitjanit quan la banda va pujar a l'escenari i va encetar el concert amb Allí donde solíamos gritar. Les succeirien Las malas lenguas i Noches reversibles. Potser perquè la sala era plena o per la intensitat de les cançons que hi van sonar, però el cas és que durant uns moments gairebé van saltar guspires a la pista central d'El Sielu. Per sort, l'aire condicionat no es va fer esperar. El repertori es va centrar en els nous temes, amb els quals estan girant per tot l'estat en un tour gairebé maratonià que els portarà a recórrer el país de cap a cap. Divendres van arribar a Manresa provinents de Vigo, i ahir, dissabte, tocaven a Bilbao. Santi Balmes va comentar aquest fet en clau irònica, amb un record per al mànager del grup, "que ens organitza aquestes rutes tan coherents". El públic es va rendir al grup, que va regalar als incondicionals una versió acústica de Cuestiones de familia, "que mai no havíem tocat en una sala". Per a abans dels bisos van reservar Club de fans de John Boy, que va fer embogir els incondicionals de la banda. En aquest moment Santi Balmes es va treure la samarreta, cosa que va desfermar el deliri de les primeres files i, tot seguit, se'n va posar una de l'aclamat John Boy. Una ampolla de vi negre amb DO Penedès va presidir l'escenari tota la nit.
La contundència del directe de Love of Lesbian és indubtable i el ritme del concert només es va veure alterat pels temes més lents. Tot i que durant el concert el públic va participar i corejar les cançons del grup, va ser a la recta final, ja a la tanda de bisos, que la nit va agafar un caire més festiu i desimbolt. Era l'hora de les disfresses, que la banda incorpora habitualment als directes. En aquesta ocasió i, qui sap si per les referències a la Lluna en el títol del seu últim treball, van sortir a l'escenari vestits d'astronautes, una posada en escena amb un toc divertit, com algunes de les lletres de les seves cançons. Després de Me amo, Miuau i Houston tenemos un poema, la complicitat entre els artistes i el públic va arribar al punt àlgid. Com a final de festa la banda va baixar de l'escenari per acabar ballant amb els seus seguidors al ritme d'Algunas plantas.