Musa de Pedro Almodóvar, Álex de l'Església, Francis Ford Coppola i ara també de Yasmina Reza, l'actriu Carmen Maura ha rebut avui la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cinema, un mèrit que ha acceptat tot restant-li importància a les dificultats de la seva professió: "No em costa gaire ser actriu", va afirmar.

"Crec que cal dir les coses com són. Aquest és un dels avantatges de ser vella", va dir Maura als presents a la roda de premsa que va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia de Cinema a Madrid, en la que va desvetllar els secrets de la seva carrera sense pèls a la llengua, però sempre amb coqueteria i humor.

"Pedro Almodóvar em va dir durant el rodatge de 'Volver': 'És increïble que després de vint anys segueixis sent la mateixa en el plató'. La veritat és que és increïble que pels amunt i avall de la meva vida personal no tingui més mal rotllo", va reconèixer.

L'actriu de "La ley del deseo" va citar al que ha estat un dels noms fonamentals de la seva carrera en tres ocasions. Una altra va ser per a reconèixer: "L'únic moment en el que ho he passat malament en la meva carrera va ser durant el rodatge de Mujeres al borde de un ataque de nervios'. Va assegurar.

Maura, guanyadora de quatre premis Goya i un premi d'interpretació al Festival de Cannes, entre molts altres guardons, va matisar el factor diferencial d'aquesta medalla, que li va entregar el president de l'Acadèmia Álex de l'Església, per qui va ser dirigida a "La comunidad", "800 balas" i, pròximament, a "Balada triste de trompeta".

"Aquest premi en concret és important perquè té molta repercussió i això és molt bo, perquè hem perdut molts fans", va assegurar la protagonista de "Ay, Carmela!", que es va mostrar molt il·lusionada amb la seva nova pel•lícula, "Chicas", que significa el debut a la direcció de la dramaturga Yasmina Reza.

"Els premis en si mateixos no m'importen. Ha guanyat un Óscar Penélope Cruz i és genial, estic orgullosa i ens ve molt bé a tots. Però conec vint companyes espanyoles que podrien haver-lo guanyat també", fent referència a les circumstàncies de distribució i publicitat que va tenir "Vicky Cristina Barcelona".

"Com un hipermercat"

"Escoltar 'motor, acció' és per a mi com un relax. M'agrada que sigui tot mentida", va afirmar. "Però a la vida real no actuo, això seria molt esgotador", va afegir.

I així, entre tots els honors rebuts, va destacar com el que un dia li va dir el propi De l'Església: "Em va dir que era com un hipermercat: que es podia agafar de mi el que un volgués".

Amb l'alliberada Pepi de "Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón", la abnegada mestressa de "¿Qué he hecho yo para merecer esto?", la Elvira de "Tata Mía", Ana a "Sombras de una batalla" o la intrigant Julia a "La comunidad", Maura ha demostrat, efectivament, tenir un assortiment interpretatiu d'allò més variat.

"He après que es pot dir qualsevol cosa, qualsevol text es pot convertir en alguna cosa versemblant. La càmera té una força i és molt perillosa: es pot convèncer a la gent del que sigui. Els polítics haurien d'aprendre a utilitzar-la", va concloure.