Talamanca no troba més soldats del 1714

EL 1714 A LA CATALUNYA CENTRALFa un any i mig es va descobrir que a Talamanca havia tingut lloc una important batalla en la guerra de Successió. Ara, s'ha volgut comprovar si una fossa comuna que es va trobar al centre del poble l'any 1985 era més gran del que s'havia cregut de bon principi. L'expedició, liderada per Eudald Carbonell i seguida per un nou programa de TV3, no ha obtingut resultats

ALOMA VILAMALAMANRESA
A Talamanca es reunien ahir una sèrie d'historiadors i antropòlegs al voltant d'un forat a la plaça Major. L'equip, format per Eudald Carbonell, acadèmics de la UB i del museu d'arqueologia de Catalunya, ha fet un clot de 2x3 metres per tal de verificar si hi havia restes de soldats enterrats. Ha resultat que no.
Es té constància que el 1985 es van trobar una cinquantena de cadàvers a la plaça de l'església, "tot i que no sabem del cert el nombre, no es va documentar la troballa i els testimonis oculars varien molt entre ells", explicava Xavier Hernández, historiador de la Universitat de Barcelona i autor de set volums que porten per títol Història militar a Catalunya.
L'excavació volia comprovar que la fossa no era encara més gran. En el moment de la troballa es va creure que havien estat víctimes de la pesta. No va ser fins al cap de més de vint anys que es va descobrir que a Talamanca hi havia hagut una batalla de la guerra de Successió, cosa que va fer creure que les persones mortes podien haver estat víctimes de la batalla. "Els morts es van trobar en una fossa comuna ubicada a un lloc poc habitual per un cementiri. Estaven tots posats un al costat de l'altre, com si haguessin estat enterrats amb pressa". El resultat, però, no ha estat l'esperat, i no han aparegut més cadàvers.
L'excavació ha estat seguida per un equip de TV3 que està rodant a diversos llocs de Talamanca part d'una sèrie que durà per títol Sota terra. Una furgoneta amb el logotip del programa transportava homes vestits de miquelets, juntament amb el mediàtic arqueòleg Eudald Carbonell i l'actor Fermí Fernández, cap a la Carena dels Gubians, on tenia lloc el rodatge. La sèrie, que mescla realitat i ficció, és un programa divulgatiu que s'emetrà a partir del gener.
"En realitat, si haguessin volgut recrear la batalla de manera fidel, haurien hagut d'anar a un altre camp, però per posar les càmeres els anava millor", deia Gustau Erill mentre veia marxar els cotxes cap a la zona de rodatge. Erill és un expert en la batalla que va escriure amb Francesc Serra el llibre La darrera victòria de l'exèrcit català. La batalla de Talamanca.
L'equip de Xavier Hernández i Gustau Erill mostraven bales que van aparèixer en les primeres excavacions que es van fer. "Aquesta s'anomena bala assassina", explica Hernández, assenyalant una bala allargada, "perquè amb la forma engrandia la ferida. Hi havia un pacte entre soldats per no fer-les servir, només els miquelets les utilitzaven". Les mostres van ser trobades a la Carena dels Gubians, explorada l'any passat amb cinc detectors de metalls.
De fet, la descoberta de la batalla va ser fa només dos anys, a partir d'una carta que el marquès del Poal va escriure al Consell de Cent. El descobriment el va fer l'historiador navarclí Francesc Serra, juntament amb Gustau Erill, de Monistrol de Calders, amb qui després escriurien plegats el llibre La darrera victòria de l'exèrcit català. Els dos investigadors van fer una cerca documental que després es va verificant sobre el terreny. Les troballes van coincidir amb les dates, i es va comprovar que en el terreny que el marquès explicava a la carta que la lluita havia estat més acarnissada, s'hi trobaven més casquets de bala.