La restauració dels frescos converteix Estamariu en punt obligat de pelegrinatge dels estudiosos i aficionats a l’art romànic, ja que no tan sols són els més importants trobats els últims 40 anys al país, sinó que passen per ser dels més importants que s’han conservat a l’església on van ser pintats.

La restauració de les pintures no tan sols permet recuperar el patrimoni més valuós del poble, sinó que també li permet obrir una nova etapa de la seva història cultural, econòmica i social, segons va afirmar l’alcalde, Pere Navinés. En el fonament del seu argument hi ha la possibilitat que la Generalitat concedeixi a les pintures de Sant Vicenç la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional. A partir de la demanda de l’alcalde, Joan Manuel Tresserras va considerar que la petició li semblava «raonable» i que en un termini de temps relativament curt els tècnics del seu departament podien atorgar aquesta distinció al conjunt romànic d’Estamariu.

Horari de visites

L’encarregat d’impulsar la candidatura serà la Fundació Sant Vicenç d’Estamariu, el motor que ha fet possible que es restauressin les pintures. El seu president, l’empresari local Joan Planes, es mostrava ahir orgullós de poder tenir el temple i els frescos recuperats i explicava el futur immediat del conjunt. Planes va detallar que aviat la fundació obrirà un portal a Internet des del qual s’hi podrà contactar per visitar el conjunt, i que l’estiu de l’any que ve s’establirà un horari de visites públiques per començar a revitalitzar el poble a partir de les pintures. L’objectiu de la fundació també és convertir l’espai en un recinte per acollir actes culturals. El concert de sons místics amb què ahir va complementar els parlaments polítics el músic Luis Paniagua van avalar aquesta possibilitat.

Les pintures, que els experts daten del segle XII, mostren la part inferior d’un mural absidial. Al centre s’hi veu un Crist Pantocràtor amb els símbols dels evangelistes al seu entorn. Just per sota divideix l’escena un fris en el qual s’alternen animals simbòlics i caps de màrtirs. Per sota del fris encara hi ha dos registres més. En el superior hi ha el col·legi apostòlic amb la Mare de Déu, Sant Pau i Sant Joan. A l’inferior hi havia bustos de màrtirs, dels quals s’ha conservat el de Santa Àgata. Els experts en destaquen la riquesa de la paleta cromàtica i l’aplicació de pigments cars a l’època, com ara l’atzurita i el cinabri.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya està preparant un llibre sobre la història d’Estamariu, de l’església de Sant Vicenç i de les seves pintures que és previst que es publiqui l’any que ve i que donarà a conèixer l’entrellat iconogràfic de les pintures i les posarà en relació amb el romànic pirinenc.