"Si el preu de la saviesa és la vellesa, prefereixo ser imbècil". Una de les nombroses sentències de l'actor madrileny José Luis López Vázquez, que ahir va morir als 87 anys després d'una llarga malaltia. El Don Gabino de Plácido, el film de Berlanga rodat a la Manresa del 1960, feia una llarga temporada que estava malalt, des del seu retorn al cinema amb el film ¿Y tú quién eres?, d'Antonio Mercero, rodat el 2007.

Considerat memòria viva de la història del teatre, el cinema i la televisió espanyola del segle XX, José Luis López Vázquez va ser un camaleònic intèrpret, dotat tant per a la comèdia com per al drama, atributs que el van convertir en un dels actors més prolífics i respectats de l'escena. Va fer el millor i el pitjor del cinema espa-nyol. Premiat per la seva trajectòria, entre la seva primera aparició a escena, quan tenia 18 anys (al teatre María Guerrero amb El anticuario), i la seva darrera actuació, el 2007, van passar 67 anys de carrera ininterrumpuda. Va rodar 200 pel·lícules. Pare de quatre fills, parella incombustible de Gracita Morales i Alfredo Landa, l'actor va treballar sota les ordres de directors com Luis García Berlanga, Jaime de Armiñán, Pedro Olea, Carlos Saura, Marco Ferreri, Manuel Gutiérrez Aragón, Mario Camus i George Cukor, amb qui va fer Viajes con mi tía (1972).

López Vázquez va néixer l'11 de març del 1922, fill d'un funcionari de justícia i d'una modista, que es van separar poc després del seu naixement. L'artista va treballar de mecanògraf i dibuixant i es va introduir al teatre com a escenògraf. A final dels 40 va començar la seva carrera cinematogràfica, que esclatà als anys cinquanta.