o és fàcil mesurar la vàlua d'una proposta teatral sense fer recaure tot el pes de l'opinió en l'elenc actoral quan sobre l'escenari rivalitzen cinc pesos pesants com Mònica Randall, Ramon Madaula, Xicu Masó, Maria Molins i Cristina Plazas. Però seria injust referir-se exclusivament al quintet interpretatiu en parlar d'Una comèdia espanyola, que afronta aquesta setmana els seus darrers dies a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Tal com explica la seva directora, Sílvia Munt, el text de la prestigiosa escriptora francesa Yasmina Reza és "una radiografia aclaparadora d'aquest fenomen tan necessari i perillós com és la família, amb els seus vincles irremeiables i les seves solituds inevitables: els amors, els odis...".

Teatre dins el teatre. Una comèdia espanyola presenta cinc actors que expliquen a càmera les particularitats dels personatges que interpreten en una obra d'un autor espanyol. L'argument d'aquesta altra obra és el delicat equilibri emocional d'una família amb una mare que s'enamora de nou i dues filles que fan d'actrius amb resultats més que divergents: l'una, casada amb un professor alcohòlic, assaja per una funció de to menor i l'altra és una gran actriu que surt a les revistes del cor. L'inesperat espectador d'aquesta tragicomèdia familiar és el nou amor de la mare, que intenta fer surar per sobre de les baralles la fe optimista en la capacitat de cadascú de nosaltres per construir-se la seva pròpia felicitat.

Una comèdia espanyola està obtenint un notable èxit al TNC amb tres noms de dona com a caps de cartell. D'una banda, la dramaturga parisenca Yasmina Reza, que ha fet fortuna amb títols com Art i Un déu salvatge. De la peça aquí ressenyada ja n'ha dirigida l'adaptació al cinema, que protagonitza Carmen Maura i que es titularà Chicas. La directora Sílvia Munt es converteix en la primera fèmina que lidera un projecte a la sala gran del Nacional. I el tercer nom és Mònica Randall, que torna als escenaris teatrals després de 34 anys absent. Tres motius suficients per anar al TNC. Però, per si no n'hi hagués prou, afegim-hi que Maria Molins i Cristina Plazas no mereixen menys ressò. Amb permís, és clar, de dos actors de primera com Ramon Madaula i Xicu Masó.