´Treballem amb rigor i constància, no per fer un ball de final de curs´

TONI MATA I RIU | BARCELONA
El virus innocu del ball i del teatre es va introduir en l'ànima d'Elisabet García (Barcelona, 18 anys) quan cursava 2n d'ESO. Dimecres passat, una estona abans de començar l'assaig, va explicar la seva experiència.

Els projectes d'aquest grup són alguna cosa més que una funció de final de curs. Com porten l'exigència?
Per fer una cosa lleugera no caldria posar-nos-hi. No som quatre nenes que fan un ball per divertir-se i prou. L'interessant és fer les coses ben fetes, amb rigor. I tot el que hem aconseguit és, realment, increïble.
Ho tenia tan clar quan va entrar a la companyia?
M'hi vaig apuntar per provar-ho, no sabia què en sortiria. M'agrada ballar i sempre m'ha agradat el teatre. Però ara ja no en marxaria. M'ajuda molt a desconnectar de la resta de coses.
Què els ensenya Lluïsa Casas?
La dedicació amb què es pren aquest projecte, hi posa molt de la seva part perquè funcioni. Tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a l'esforç i la constància. I ella s'ho agafa amb molta il·lusió. La Lluïsa, quan se'n va a casa, continua donant-hi voltes dins el cap. No para.
La directora els dóna peu a intervenir amb les seves propostes?
Sempre ens escolta, però l'última paraula és seva. Si creu oportú adoptar allò que podem dir nosaltres, ho emmotlla perquè s'integri a l'espectacle.
Quan va començar poc es devia pensar que aniria a actuar a teatres com el María Guerrero de Madrid i a Santander.
I tant! Ens estàvem en hotels de quatre estrelles, ho fotografiàvem tot: els llums, els cobrellits... Quan trucava a la meva mare i li explicava com era l'hotel, s'emocionava. Just entrar a la recepció ja quedes amb la boca oberta. Anàvem tota l'estona dient "has visto que peazo de...?". Són unes experiències que esperem repetir.
Una bona recompensa a tantes hores de dedicació. Què faran a Manresa?
Un ball amb un tipus de música que no havíem interpretat mai abans. Però ens hi estem adaptant. La fira Mediterrània és una oportunitat que no se't presenta cada dia i som conscients que l'hem d'aprofitar. No hem actuat mai amb un cor amb tanta gent com hi haurà a Manresa, però ens estan ajudant molt que tot surti bé.