És una de les actrius catalanes més influents i aclamades dels darrers trenta anys. Mercè Sampietro (Barcelona, 1947 ) tornarà el gener a la petita pantalla en la nova producció de sobretaula de TV3, La riera, que substituirà la veterana El cor de la ciutat i en la qual compartirà protagonisme amb Manel Dueso, Sergi Mateu i Anna Sahun. Sampietro serà la matriarca d'una família que regenta un restaurant, Can Riera, en un poble fictici de la costa, Sant Climent. La sèrie es comença a rodar el proper 20 de novembre. L'actriu, a la qual darrerament se l'ha pogut veure a la minisèrie catalana Serrallonga (2008) i en la ficció de difusió estatal Hay alguien ahí (2009), va visitar el festival Zoom d'Igualada per presentar Violetes, una de les nou produccions a concurs.
Disculpi, Mercè o Mercedes?
(Riu). És Mercè, tot i que quan era petita, a casa em deien Merceditas. Una altra cosa és en l'àmbit professional, ja que quan vaig començar va ser a Madrid, i és clar, allà em van posar Mercedes, i ja ha quedat així. Després, quan el 1997 vaig començar a sortir a TV3, a Nissaga de Poder, sortia acreditada com Mercè, i en aquest sentit es fa estrany. No em puc dir de dues maneres dins el món artístic.
Un actor dóna més de si en una pel·lícula, on pot desenvolupar el seu personatge, o en sèries, amb el pilot automàtic engegat?
És diferent. El cine sempre estarà més impregnat de l'essència de l'actor. En les sèries de sobretaula es roda molt ràpid, no tens temps per recrear. Tot i que TV3 aquestes sèries de tarda les fa molt i molt bé a un nivell industrial, i no ho dic en sentit despectiu, no pots lluitar contra aquesta rapidesa. TV3 ha inventat a la pràctica aquestes sèries, en què rodes un capítol cada dia. Això, si no hi ha una fèrria producció, és impossible de portar. I TV3, que té dos equips de producció, ho ha sabut fer; en canvi, hi ha pel·lícules que es roden en dos mesos, i són molt dolentes, perquè depèn molt del director. Jo he estat molt a gust en les sèries de tarda. I ara hi torno com a restauradora. La meva parella i jo tenim quatre fills i portem un restaurant.
Ha estat a la televisió catalana en produccions tan recordades com Nissaga de poder, Laberint d'ombres i, la més recent, Porca Misèria. Aquesta darrera en un format intermedi.
Bé, era una c0producció del Joel Joan amb TV3. Una sèrie molt arriscada, feta amb molt de gust, un producte totalment nou. Es va demostrar que Joel Joan és un director magnífic. En aquella sèrie va ser un gran encert tot.
El seu personatge, Fina Cardona, dibuixava una persona poc estereotipada.
Sóc una defensora d'aquella sèrie; de fet, des que Joel Joan em va trucar i em va explicar el personatge de la Cardona, em va entusiasmar. Em va robar el cor. I aquell capítol 1, quan es posava els morros i havia de sortir en un directe... És una llàstima que la sèrie no seguís i que no pogués desenvolupar més el personatge.
Dir prou en el millor moment és un encert?
Sí, costa molt saber quan acabar una sèrie, i té mèrit fer-ho en el punt més alt.
I si a Joel Joan se li ocorre fer un spin-off amb la Cardona?
(Riu). Tant de bo.
Parlem de cinema. Hi ha un punt i a part després de Lugares Comunes (2002), d'Adolfo Aristarain?
Sí, perquè va ser una experiència brutal. Adoro Adolfo Aristarain, és un gran cineasta, penso que dels millors del món, però aquest nihilisme que té, i que no li agradi vendre's, ha dificultat que no tingui el reconeixement que es mereix. Lugares Comunes em va portar quatre mesos a l'Argentina, i hi vaig ser molt feliç, però va ser un gran canvi, mai no havia estat tant temps fora de casa. I a més, no podia tornar un cap de setmana, estava a l'altra banda del món. Allà, al principi, no coneixia ningú, però hi vaig acabar amb una felicitat enorme.
.jpg)
Vídeos de TVM
