El futur vist amb els ulls de Juan Giménez aixeca el teló del Fecinema

ALOMA VILAMALA | MANRESA
Ridley Scott es va inspirar en els seus còmics per crear l'atmosfera de Blade Runner. No només ell: Steven Spilberg i James Cameron també s'hi senten influïts. Juan Giménez, dibuixant argentí instal·lat des de fa trenta anys a l'estat espanyol, ahir, divendres, era a Manresa per inaugurar una exposició de la seva obra que es titula Els ulls del futur.
Fins al 22 de novembre, data en què es clou el Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, el vestíbul del Kursaal acull una part de la seva extensa obra: màquines, monstres i espases medievals es poden veure a les làmines originals on van ser creades.
Giménez és un referent internacional del gènere de la ciència ficció i ha estat reconegut amb innombrables guardons, dels quals destaquen el de millor dibuixant al Saló del Còmic i la Il·lustració de Barcelona, el Bulle d'Or de França i el prestigiós Yellow Kid del Saló Internacional del Còmic de Lucca. També s'hi afegeix el reconeixement a la seva trajectòria de l'Associació del Còmic d'Espanya.
Diu que no l'ha sorprès ser convidat en un festival de cinema. "Còmic i cinema sempre s'han donat la mà. És gràcies a les pel·lícules que jo veia de petit que em va néixer la inquietud de reproduir allò que veia", explica. El procés ha tingut feedback, i ara són els directors qui li demanen backgrounds per a les seves pel·lícules.
"La ciència-ficció és especial: t'obliga a imaginar, sempre pensar més enllà, 'què passaria si...?'. Si un cotxe no té pneumàtics, necessitarà un altre mecanisme per funcionar". Com molt bé indica, detalls d'obres de còmic i cinema han acabat esdevenint reals. "Però no es pot negar que la realitat supera la ficció", no dubta a dir.
Per a Juan Rodríguez, la ciència-ficció també és sinònim de llibertat. "És una condició del gènere. Si fas un tema històric, t'obliga a documentar-te, i la producció és més lenta". Tot i que ha fet còmics de temàtica medieval, afirma que "la fantasia és el que m'atreu més. La llibertat fomenta la imaginació".
Rodríguez viu de dibuixar, i n'està orgullós, "tot i que és un gran sacrifici social. És un procés lent, artesanal, que t'aïlla del món durant molts dies. A vegades acabo un còmic i llavors m'adono que hi ha un món a fora". Tot i això, afirma que ho fa amb passió, i això el compensa.
Després de 30 anys de vida al nostre país, diu que "d'argentí ja me'n queda poca cosa". Tot i això, afirma que és cert que a Argentina hi ha molta tradició de còmic. "Hi havia una atmosfera especial i un nivell molt alt, molta exigència per part dels editors. Ara hi ha molta varietat i tècniques, noves formes, un còmic més proper". I els ordinadors? "Són màquines que et poden facilitar la feina, però on hi hagi una persona, també hi haurà més sentiment".