´El mestissatge ens dóna la música del futur´

TONI MATA I RIU | MANRESA
Javier Ruibal (Puerto de Santa María, Cadis, 1955) va actuar dijous a la nit a la sala El Sielu de Manresa, en el marc del cicle El Club de la Cançó.

A què li ve de gust cantar?
Acostumo a cantar evocacions de llocs màgics i emocions captivadores, l'amor ho ocupa tot, però no falten altres temes.
Què hi ha de contemporani en Lorca, Alberti i altres poetes que ha musicat?
La qualitat d'aquests poetes no tan sols els fa contemporanis, sinó eterns. Ja voldríem molts assolir el seu talent i la seva alçada. Quan s'aconsegueix estructurar una bona música que integri bé el poema, és un plaer per als sentits.
Hi ha nous valors de la poesia que el motivin?
Avui ja no es rima tant, la poesia és més oberta i la mètrica molt lliure. Però hi ha grans poetes com Luis García Montero, Carlos Marzal i Felipe Benítez Reyes, entre molts altres, que, siguin musicables o no, regalen inspiració i talent.
Què li diu la paraula cantautor?
Una cosa feta per un mateix. Abans significava molt compromís social i poc musical. Avui hi ha molt bons músics cantautors més o menys compromesos en l'aspecte social però molt ambiciosos en l'artístic. I crec que això ha millorat molt l'etiqueta de cantautor.
La seva música és un cant al mestissatge de gèneres. Creu que d'aquest concepte se n'abusa?
No està gastat. Cada cop es fa millor mestissatge perquè hi ha més qualitat en els creadors. La confluència cultural ens dóna la música del futur, la puresa és immobilisme, un flac favor a l'art.
En què l'enriqueix escriure per a altres artistes?
És la prova que un mateix pot sonar en boca d'altres sense que sigui xocant. Jo no ho practico gaire, però quan ho faig em poso a la pell de l'intèrpret i tracto de respectar les seves formes identitàries, em transformo en ells.
Què pensa d'Operación Triunfo i altres programes similars?
No busquen creativitat, sinó competitivitat comercial. Per tant, en surten bons i mals intèrprets. Ara, de novetat artística, poca o gens. Però business is business.
Fa quatre anys del seu darrer disc. Té alguna cosa entre mans?
Vaig escrivint coses al meu ritme, que no és precisament la F-1. D'altra banda, farem un concert amb arranjaments per a gran orquestra de temes de tots els meus discos. També es reeditarà el Pensión Triana, amb un llibre ple de coses delicioses.