TONI MATA I RIU
L
a renúncia és poètica", assegura el director de l'Institut Benjamenta recriminant al seu alumne predilecte que defugi les comoditats de la seva aristocràtica família per adoptar la vida d'un criat a les ordres d'un amo qualsevol. En aquest prestigiós centre, un grup d'adolescents estudia el reglament del perfecte servent, en un règim de disciplina rigorós i moltes frustracions surant en la vida de cadascun dels protagonistes. Amb aquesta premissa argumental es desenvolupa Aquí s'aprèn poca cosa, la nova proposta de la Sala Beckett de Barcelona que ha creat Toni Casares, director artístic del centre, a partir de la novel·la de Robert Walser Jakob von Gunten. Un muntatge que s'engloba en la celebració del 20è aniversari de la sala i que es va estrenar dijous, pocs dies després que l'alcalde Hereu certifiqués el futur trasllat de l'espai del barri de Gràcia -pendent d'un litigi judicial amb Núñez i Navarro- a un edifici del Poblenou, en la confluència dels carrers Pere IV i Batista.
Jakob von Gunten és Jaume Ulled, un d'Els nois d'història de Josep Maria Pou. De Senyor Benjamenta en fa Quimet Pla, cofundador de Comediants. L'actor d'Olesa de Montserrat, premi Nacional de Teatre (1987) i premi Serra d'Or (2007), entre d'altres distincions, ha estat present darrerament en muntatges de renom com La plaça del Diamant i L'inspector. Sobre aquest duet interpretatiu giren les gairebé dues hores de funció d'un espectacle que posa sobre la taula el tema de la individualitat i la seva incapacitat per assumir-ne les responsabilitats, diluint-se en la inacció del col·lectiu. Tot i les exigents condicions de la vida quotidiana a l'institut, el final de la convivència per sortir al carrer i enfrontar-se al món real esdevé per als nois un mal tràngol que no tots es veuen amb cor de suportar. Gravitant al voltant de la mitja dotzena d'alumnes -al costat d'Ulled omplen l'aula Pep Ambrós, Guillem Motos, Omar Sanchís, Pau Viñas i Albert Viñas- hi ha la professora Lisa (Alícia Pérez), germana del director, que fa rodar l'argument en diverses direccions.
L'escriptor suís Robert Walser (1878-1956) ha passat a la història de la literatura com un dels referents de les lletres europees de la primera meitat del segle passat. Conegut per obres com Els germans Tanner (1906), L'ajudant (1908) i Jakob von Gunten (1909), la seva vida va ser de tot menys convencional. L'etiqueta d'intel·lectual li feia nosa i va renunciar a formar part de la vida social i literària, fins al punt que va fer d'un hospital psiquiàtric la seva casa els darrers vint anys de la seva existència. Walser va morir el dia de Nadal de 1956 mentre caminava per la neu.
Casares ha adaptat la novel·la de Walser creant una història coral a tall d'anticlub dels poetes morts, on les vides de cadascun dels nois estan posseïdes per un sentiment de pertinença al grup que està condemnat a l'extinció. Jakob irromp en aquest escenari amb l'altivesa de la superioritat moral i la petulància del qui s'ufana de trencar les regles del joc donant una lliçó de dignitat rebutjant la vida fàcil. Els esdeveniments, però, es revelaran contraris a les intencions del jove.
Tal com explica l'autor sud-africà J.M. Coetzee, premi Nobel de literatura l'any 2003, en un text del programa de mà de l'obra, "Walser mai no va ser un escriptor obertament polític. De totes maneres, la seva implicació emocional amb la classe de la qual provenia, la classe dels botiguers i els oficinistes i els mestres d'escola, era profunda". Aquí s'aprèn poca cosa és un muntatge amb el segell inconfusible de la Beckett que sumeix l'espectador en un estat d'inquietud per la cruesa invisible del destí immediat que s'entreveu en cadascuna de les accions dels protagonistes. Un desenllaç inesperat, com pertoca a tota bona proposta teatral, posa el colofó a l'espectacle.
.jpg)
Vídeos de TVM
