Moncho canta l´amor al Kursaal

MARTA PICH | MANRESA Moncho versàtil. Mon-cho espontani. Moncho incombustible. I també Moncho estimat. El rei del bolero va oferir dissabte a la tarda un concert intens i variat orientat sobretot a un públic major de 65 anys. Moncho va mantenir el seu potencial vocal durant una hora i mitja de concert, en què va oferir una primera part de boleros i una segona part de cançons catalanes.

Fidel a les seves arrels, Moncho va començar el concert, acompanyat al piano pel seu amic inseprarable Antoni-Olaf Sabater, amb el bolero Historia de un amor. Acte seguit Moncho va deixar clar de què anava l'espectacle Boleros i cançons: "sentireu cançons d'amor i de desamor, perquè tots ens hem enamorat alguna vegada i també ens han deixat, i recordem sempre aquell bolero amb el qual vam fer el primer petó. Perquè el bolero sempre va amb l'amor".

Moncho va sentir des del començament l'escalf d'un públic fidel: "és un plaer ser a Manresa una vegada més, i rebre aquest calorós aplaudiment ja d'entrada". Des d'aquest moment no es van deixar l'un a l'altre, Moncho i el públic, que van connectar a la perfecció. Entre cançó i cançó, el gitano del bolero va filosofar sobre l'amor, va explicar anècdotes i va fer riure els assistents. Es va fer amo i senyor de l'escenari i va acabar desinhibit i portat enlaire pel seu públic.

Durant la primera part del concert va interpretar boleros molt coneguts amb la força de la seva veu. Amar y vivir i el clàssic d'Antonio Machín Toda una vida van ser el tastet d'unes quantes peces que Moncho va cantar controlant sempre el ritme, amb una intensitat creixent. Aleshores va fer un recull de cançons del seu amic Armando Manzanero, "un senyor molt petit però amb un cor molt gran", començant pel tema que li va escriure per al seu primer disc l'any 1963: Llévatela. Contigo aprendí i Esta tarde vi llover van tancar el recull i van deixar espai per a algun bolero més i una ranxera que el cantant va estrenar dissabte a Manresa.

Aleshores va començar una segona part del concert amb cançons en català, perquè "sóc profeta a la meva terra, Catalunya". Temes de Raimon, Joan Manuel Serrat i Núria Feliu, o el popular Rosó, van ser interpretades amb el segell de Moncho. El clímax del concert va arribar amb Paraules d'amor, en què el cantant va fer participar el públic, que, amb els llums encesos, va acompanyar la lletra de la cançó. Tot i que el públic va demanar unànimement la cançó La mare, Moncho va marxar sense cantar-la. Tres boleros més van tancar l'espectacle, amb Noche de ronda als bisos. Moncho s'acomiadava, amb el puny tancat al pit, del públic manresà, "els meus amics".