La princesa santa que va morir per sàvia

L'exposició La princesa sàvia, que es pot veure amb entrada gratuïta al Museu Nacional d'Art de Catalunya, presenta juntes per primera vegada les pintures murals de la capella de la catedral de la Seu d'Urgell des que, del 1927 al 1933, van ser arrencades i van quedar dispersades. L'obra, oculta des del segle XVII rere un retaule barroc, és actualment repartida entre el Museu Episcopal de Vic, la Fundació Abbeg de Suïssa i el MNAC

'hi ha un tros a Suïssa, un altre a Vic i un tercer a Barcelona. Creades originàriament per exhibir als fidels el poder omnipresent de l'església, moltes peces del romànic s'han dispersat arreu del món i només exposicions temporals com la que aquest hivern es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya fan possible l'anhelat -però puntual- retrobament. Les pintures murals de la capella de Santa Caterina de la catedral de la Seu d'Urgell ara es poden admirar en el seu conjunt per primer cop des que va ser arrencades entre els anys 1927 i 1933 del seu emplaçament original.
Segons l'hagiografia catòlica, Caterina va morir per passar-se de llesta. En una disputa amb mig centenar de filòsofs pagans, la seva retòrica va convèncer els oponents. Però convertir-los al cristianisme va causar l'enuig de l'emperador Magenci, que la va condemnar a les rodes dentades. Michele Bacci, de la Universitat de Siena, explica que el martirologi la presenta com "una noi bonica" però amb un tret que la distingeix: "més enllà de les virtuts conegudes de virginitat, singular devoció i menyspreu de la mort, posseeix el do de la saviesa".
Molts segles després d'aquell any 305 que s'accepta com a data del martiri, la part nord del comtat d'Urgell era un territori perillós. A final del segle XII, el poder de l'església era discutit per les ànsies de fortuna d'Arnau de Castellbò, Ramon Roger de Foix i Roger Bernat II de Foix, tal com va quedar registrat en el petit quadern Memorial dels danys donats per lo comte de Foyx y bescomte de Castellbò a la iglesia d'Urgell.
En un territori on el catarisme havia penetrat amb força entre la població, el prestigi de l'autoritat catòlica minvava. El record de la santa martiritzada per defensar el dogma oficial de l'església va impulsar la seu episcopal urgellenca a dedicar una capella de la magnífica catedral a la màrtir alexandrina. Pintades entre 1242 i 1255, aquestes obres murals van desaparèixer de la vida menys de quatre segles després. Manuel Castiñeiras, cap de la col·lecció de romànic del MNAC, apunta que "molt probablement, la col·locació d'un retaule barroc dedicat a Santa Llúcia en la primera meitat del segle XVII va ocultar bona part de les pintures medievals, i van ser emblanquinades, posteriorment, la resta de les parets de la capella el segle XVIII. Redescobertes el segle XX, van ser arrencades i venudes en un període en què el col·leccionisme d'antiguitats va dispersar molts conjunts artístics.
La princesa sàvia explica aquest recorregut històric en quatre àmbits que testimonien que "el conjunt de Santa Caterina és un exemple tardà però extraordinari de pintura mural romànica catalana", tal com s'afirma en un dels rètols de la mostra. Del context dels segles XII i XIII al periple de les restes en ple segle XX, l'exposició és una excel·lent proposta de redescoberta patrimonial.

El Museu Episcopal de Vic conserva el Sant Sopar que es va concebre en el format apaïsat necessari per ser pintat en el registre inferior del semicilindre absidal. Un Jesús hieràtic presideix la taula, rere la qual s'ubiquen la resta dels apòstols tret de Judes, que és presentat de perfil. Els menjars que hi ha sobre la fusta tenen un sentit eucarístic. La pintura pertany a un període a cavall entre el darrer romànic i el primer gòtic lineal.

Les pintures que representen el martiri que va patir la santa es guarden a la Fundació Abegg, de la ciutat suïssa de Riggisberg. El mural estava situat en origen a la dreta de la finestra axial. Segons el martirologi cristià, Caterina d'Alexandria va ser condemnada al suplici de les rodes dentades, que l'havien de fer trossets de mica en mica. Però les fulles afilades es van trencar i van matar els seus botxins. La rea, finalment, va morir quan li van tallar el cap amb una espasa, un episodi que s'esmentava en una pintura contigua però que no s'ha conservat.

Situada inicialment a l'esquerra de la finestra axial, la representació de la disputa i l'arrest de Santa Caterina és actualment patrimoni del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En aquesta pintura es narren dos episodis de la Passió de la santa: a l'esquerra, la disputa entre la princesa Caterina i mig centenar de retòrics i pragmàtics pagans; a la dreta, l'empresonament. La filla del rei Costo havia desafiat el poder imperial i això li va costar la vida. Aquesta obra es considera el primer exemple de recepció del gòtic parisenc de l'època de Sant Lluís en la pintura catalana.