Pujol porta les seves memòries avui a la Parcir

TONI MATA I RIUMANRESA "T'adones que ni ens entenen ni ens tenen afecte". L'autor d'aquestes paraules visita avui Manresa per presentar el llibre que les conté. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre el 1980 i el 1993, serà a partir de les 7 de la tarda a la llibreria Parcir en un acte en què, amb Xavier Domènech, director adjunt de Regió7, com a moderador, parlarà del segon volum de les seves memòries, que ha publicat Proa amb el subtítol de Temps de construir. I precisament tracten del període en què va ostentar la màxima representació institucional del país. Serà una trobada oberta a la ciutadania i en què exposarà els motius que l'han portat a recordar temes com el 23-F, l'entrada d'Espanya a l'OTAN i la creació de TV3, entre altres, així com la sensació de desassossec que li provoca viatjar per Espanya i topar-se amb incomprensió i ignorància respecte al fet català, tal com diuen les paraules que encapçalen l'article.
Pujol reprèn el discurs en el punt en què va acabar el primer llibre. Després de rememorar els seus anys d'infantesa i de formació i la feina que ha fet per intentar redreçar el país dins del franquisme i durant els primers anys de la democràcia, Pujol afronta en aquest segon volum els temes més delicats de la seva trajectòria política. Sense fer-ne sang, però amb paraules clares i contundents. Hi ha judicis com els que emet sobre els socialistes, en què el PSOE rep tant o més que el PSC. Hi ha anècdotes com la voluntat de construir el primer pavelló esportiu del seu mandat a Sant Vicenç de Castellet per reforçar la moral d'un poble castigat per la crisi industrial. I hi ha idees, justificacions i molts noms propis. Entre aquest, dos que són de màxima actualitat: Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Del primer, Pujol explica que la tarda que va prendre possessió del càrrec de president va quedar a soles amb el secretari general del govern i li va dir: "Lluís, en aquests moments la Generalitat som tu i jo", amb referència a la necessitat d'alçar la institució pràcticament de nou.
Un dels capítols més interessants és el que dedica a la nit del cop d'estat, el 23 de febrer del 1981. Feia pocs mesos que havia assumit la presidència de la Generalitat, però va parlar amb el rei Joan Carles unes quantes hores després de l'assalt del Congrés espanyol i va quedar tranquil, conscient que el cop no prosperaria. No obstant això, l'endemà, preocupat per les conseqüències de tot plegat, va confessar a uns periodistes que "em fa por que tot això no ho acabem pagant nosaltres".