Les pintures murals sobre la guerra del Francès que es van realitzar en el menjador del primer pis del mas Ferreres, de Rellinars, corren greu perill si no s'hi posa un remei que, a hores d'ara, s'albira llunyà. Una creació artística i documental que testimonia diversos episodis del conflicte succeïts a Manresa van quedar estampats a les parets de la masia, però el pas del temps, diversos robatoris recents i un mal estat de conservació agreujat per la indiferència del propietari de la finca fan que, a hores d'ara, es temi per un patrimoni que, tot i ubicar-se en terres del Vallès Occidental, té una importància remarcable per a la història de Manresa i la seva comarca.

Dolors Moreno, doctora en Filologia Clàssica i professora de grec i llatí a l'IES Montserrat Roig de Terrassa, coneix la masia des de petita i ha tractat des de sempre amb la família de José Antonio García Sanmiguel Pons, besnét d'un dels fundadors de Caixa Manresa. En les darreres visites que ha realitzat a can Farreres, però, ha tingut la companyia dels mossos d'esquadra per aixecar denúncia dels saquejos que pateix el mas des de fa anys. Moreno és regidora de Governació de l'Ajuntament de Rellinars i es dol de la situació que viuen les pintures. Dimecres al matí, mentre queien volves de neu que no emblanquinaven el terra, i amb un ambient desoladorament fred, Moreno va exposar l'estat de la qüestió a Regió7: "fa deu anys que la masia està tancada. El propietari és un hereu sense família directa, i no es preocupa del que pugui passar a la casa". Obrint els braços i assenyalant les terres de l'entorn, fins més enllà d'on abasta la mirada, l'estudiosa indica els nombrosos dominis de García Sanmiguel, un dels descendents vius d'una nissaga que inclou els antics amos de la colònia Pons de Puig-reig i la Casa Pons que l'arquitecte Alexandre Soler i March va alçar a la Rambla Catalunya de Barcelona.

La primera font documental de l'indret és un molí del segle XI. El 1811, fugint dels esdeveniments bèl·lics que van tenir lloc a Manresa, "un capellà, suposo, es va estar a la masia de les Ferreres i va pintar tretze murals a la paret que mostren diversos successos com ara una reunió a la sala capitular de l'ajuntament de Manresa, la crema del paper segellat i una recreació de la batalla del Bruc", va explicar Moreno, que va afegir que "no se sap qui va ser l'autor de les pintures, ni tan sols si era un capellà, és una hipòtesi. Però és factible creure que va ser algú que no tan sols va presenciar els esdeveniments sinó que els va protagonitzar".

Com si fos un reportatge fotogràfic, les pintures retraten personatges com el canonge Montanyà. "Apareix en diversos frescos", segons Moreno, "però els rostres estan picats per cops de baioneta", senyal que es va voler ocultar la identitat de les persones representades per estalviar-los represàlies davant la imminència del pas de les tropes franceses per l'indret. Des d'aleshores, les pintures s'han anat degradant fins al punt de fer saltar les alarmes de Moreno i institucions com el Centre d'Estudis del Bages. Els robatoris continuats a una casa on es conservaven mobles originals i el retaule de l'oratori de l'esmentada Casa Pons -construïda a demanda del manresà Heribert Pons Arola, a principi del segle passat en el cor de l'alta burgesia barcelonina- no han contribuït a rebaixar els temors. "No tan sols s'estan fent malbé sinó que mai, ni quan hi havia la mare del José Antonio viva, vam aconseguir que accedissin a tenir la casa oberta almenys un dia el mes per a visites culturals", lamenta la tinent d'alcalde de Rellinars, que considera que "si aquestes pintures es poguessin estudiar amb detall, segur que ajudarien a comprendre diversos fets que van ocórrer a Manresa durant la guerra del Francès".

La masia de les Ferreres, sense llum des de fa una dècada, té una façana orientada al nucli urbà de Rellinars, però la part del darrere queda aïllada de mirades indiscretes i és un accés relativament senzill per a qui vol accedir-hi furtivament amb ànim de manllevar-ne material.

El Museu Comarcal de Manresa hostatja unes còpies de les pintures de les Ferreres que es van encarregar a Francesc Cuixart el 1897. Ara per ara és l'única manera de contemplar amb tranquil·litat els frescos de Rellinars, ja que la despreocupació del propietari per arreglar la situació és sagnant, un adjectiu que no surt de la boca de Moreno però que s'endevina en la seva conversa.

Si per la via de la consciència cívica de l'amo sembla complicat resoldre el tema, almenys de moment, les respostes legals, com una expropiació de la Generalitat, apareixen altament incertes. No obstant això, Moreno assegura que s'estan movent per trobar una solució. Mentrestant, el fidel testimoni d'un tros d'història del país i de la Catalunya central es va marcint lentament però inexorable al primer pis de les Farreres.