Les quatre grans cròniques medievals catalanes, obra de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner, van glorificar la vida, l'obra i les gestes reials. Un punt de vista de la història que va tenir el seu contrapunt en les Històries e conquestes del Reialme d'Aragó e principat de Catalunya que va escriure el cavaller Pere Tomic, fill de Bagà i vassall de la baronia de Pinós. Redactades durant la primera meitat del segle XV i acabades el 1438, les narracions de Tomic van aportar la singularitat d'enaltir el paper de la noblesa en el decurs de la vida política dels territoris de la Corona d'Aragó, a l'ensems que va legitimar el llinatge de molts aristòcrates per mitjà de les llistes i genealogies que va incloure al final de cada capítol. L'editorial valenciana Afers ha publicat una acurada edició del llibre, de la qual s'ha fet responsable el filòleg Joan Iborra.

"No es pot entendre la historiografia catalana posterior sense el llibre de Pere Tomic", va explicar ahir Iborra, que s'ha ocupat de la introducció, la transcripció, les notes i l'índex de l'obra, a la venda al preu de 20 euros. "Aquest treball va fer fortuna a la seva època. Quan va veure la llum encara no s'havia inventat la impremta, però en van córrer força còpies manuscrites perquè moltes cases nobles el volien tenir. El llibre va aportar la novetat de considerar el paper de la noblesa en la presa de decisions de la monarquia".

Les Històries e conquestes, inicialment dedicades a Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa, es van imprimir per primer cop el 1495 a Barcelona. Posteriorment es va reeditar els anys 1519 i 1534, amb algunes modificacions i afegits, es va traduir al castellà i a l'italià el 1719, i se'n va fer una nova edició el 1886. "Va ser tot un fenomen editorial", va afirmar Iborra, i va apuntar que "en un moment en què hi havia nobles que necessitaven legitimar la seva condició, amb tota la problemàtica dels fills bords pel mig, el treball de Tomic va tenir la virtut de dotar els títols de credibilitat. No tots els nobles portaven un registre familiar i per això el llibre els va resultar de molta ajuda".

En els anys posteriors, els historiadors van adoptar com a referent la narració de Tomic sobre els fets i les conquestes de la noblesa catalanoaragonesa, que va expandir el seu poder per la Mediterrània. Tot i que més tard va caure en desús i no es va revaloritzar fins a la irrupció de la Renaixença, la influència d'Històries e conquestes "va ser immensa".

A la segona meitat del segle XV va esclatar l'anomenada guerra civil catalana, que va enfrontar Joan II amb les institucions del país. La convulsa centúria va fer estralls entre l'estament aristocràtic, "que va passar moltes penúries, una greu crisi econòmica, sense conquestes a fer perquè ja eren totes fetes... La guerra va causar una calamitat enorme, va haver-hi cases nobiliàries que van desaparèixer, es va mercadejar amb els títols, es feien canvis de cognom per perpetuar les nissagues". En aquest sentit, les genealogies de Tomic van ser d'un gran oportunisme.

Una altra de les singularitats de la figura de Pere Tomic rau en el fet que "la història l'escrivien els notaris, els clergues... Però no els cavallers. És estrany que una persona amb la seva preparació tingués aquesta afició. De fet, no té cap equivalent en la historiografia europea".

Al marge de la precisió històrica de l'extens recull que va fer el baganès, el llibre destaca per la inclusió de llegendes, com la que explica la història de la captura de Galceran de Pinós a mans dels sarraïns després de la conquesta d'Almeria per part d'una expedició comandada per Ramon Berenguer IV l'any 1147. A canvi de la seva llibertat, els segrestadors van exigir un botí que incloïa cent donzelles, però l'intercanvi no es va efectuar perquè Sant Esteve va alliberar Galceran. Llegendes com aquesta adopten en les Històries e conquestes la missió de legitimar els orígens de les cases aristocràtiques catalanes.