JORDI BORDAS MANRESA
Paral·lel 40 i Cineclub presenten aquest dijous el nou documental del mes, Pensionistes SA, una producció alemanya rodada el 2008 per Bertram Verhaag.
Needham és una ciutat nord-americana de vint-i-set mil habitants, als afores de Boston, que aparentment no té cap tret distingit. Per què, doncs, un equip cinematogràfic es va traslladar fins en aquest indret per filmar una pel·lícula? Aquesta comunitat acull una petita fàbrica d'agulles i tubs (Vita Needle) que ha assolit la notorietat perquè la mitjana dels seus treballadors és de... setanta-quatre anys. El seu gerent contrac-ta majoritàriament pensionistes, i aquesta sorprenent política d'empresa ha aconseguit uns resultats excepcionals: han augmentat les vendes el cent per cent en només cinc anys.
Pensionistes SA no és un llargmetratge de ficció signat per Frank Capra, el director oficial de la utopia americana, sinó un documental que ens apropa amb una deliberada senzillesa a una experiència laboral amb unes evidents connotacions sociològiques. La càmera del realitzador alemany recull amb naturalitat les opinions positives de tot un seguit de jubilats que, després d'exercir durant anys càrrecs més o menys exigents -hi trobem matemàtics i enginyers, entre d'altres-, volen continuar sent útils socialment en un altre camp professional. La cinta proporciona una panoràmica vitalista, propera i diferent de la tercera edat, desproveïda d'una compassió paternalista, però hi manca un espai per aprofundir en qüestions més espinoses: no pot ser que els pensionistes de Vita Needle ocupin el lloc d'un aturat? És saludable que la l'autoestima d'una persona depengui enterament de la seva capacitat laboral?