Hollywood va canviar el seu discurs oficial respecte a l'Espanya de Franco quan el govern nord-americà va acceptar la dictadura per la necessitat d'instal·lar bases militars al sud d'Europa durant la guerra freda. Les pel·lícules d'aquells anys reflecteixen un gir en la posició de la gran indústria del cinema que recull la pel·lícula documental Hollywood contra Franco, que es projectarà demà a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa. Les entrades tenen un preu de 5 euros.
Hollywood va canviar, tal com explica el documental. Els actors també?
La indústria cinematogràfica, per la seva mateixa condició, era connivent amb l'status quo del moment. Les pel·lícules favorables a la causa republicana dels anys 30 ja es feien una mica a desgrat de les companyies, però anaven passant. El 1953, Franco va signar un pacte amb els Estats Units pel qual admetia la presència de bases militars en territori espanyol. Això va acabar de fer canviar la situació, i una pel·lícula com Les neus del Kilimanjaro ho exemplifica a la perfecció. El film, dirigit per Henry King, deixa entendre que les Brigades Internacionals es van equivocar de bàndol i eren una colla d'arreplegats.
A més d'un actor li devia coure aquest canvi.
Però els actors no manen. Tot i que els artistes van ser majoritàriament pro republicans, als anys 50 ja es començava a consolidar el model del Hollywood actual, i aquest no passava per anar en contra del poder. Ara bé, trobem casos d'actors compromesos tant en aquella època com més recentment. Fred Zinemann va passar als anys 80 per Barcelona i va comentar que encara recordava aquells anys.
Qui és Alvah Bessie?
Un escriptor i crític novaiorquès que va néixer el 1905 i va morir el 1985. El 1938 va venir a Espanya per lluitar amb el Batalló Lincoln de les Brigades Internacionals. Després va treballar un parell d'anys a Hollywood, però va ser objecte de la cacera de bruixes i va haver de deixar el món del cinema. La pel·lícula se serveix de la seva trajectòria com a fil conductor, tot i que no és una cinta que parli només d'ell, sinó que s'hi tracten molts temes. Però és l'únic exponent d'un brigadista que va conèixer Hollywood per dins, per això té la utilitat de vehicular el film.
Un altre nom propi és el de Susan Sarandon. Ella, però, no va viure aquells anys.
Cert, però quan la vam entrevistar vaig tenir la grata sorpresa que estava molt informada de tot allò. Ella aporta al documental el testimoni dels artistes de l'actualitat que mantenen el compromís polític. En certa manera, agafa el relleu de Bessie, com també ho podrien fer actors de la talla de Sean Penn, Martin Sheen, Richard Dreyfuss i Tim Robbins.
Un Hollywood gens glamurós?
Tenim la visió de les mansions, les piscines i la vida elitista, però també hi ha un Hollywood compromès, molt diferent. I aquests darrers anys, amb el govern Bush, s'ha tornat a notar.
Presenten material inèdit?
La pel·lícula no descobreix res, el seu mèrit és posar a la pantalla durant una hora i mitja un tema de què s'ha escrit força. Però també és cert que hi ha imatges de pel·lícules que segurament mai no s'han vist a casa nostra, primer perquè es van censurar i després perquè ja se'ls havia passat l'arròs per ser projectades a la televisió. Ara bé, també hi ha documentació que no s'havia fet pública, com la correspondència entre l'ambaixada i el consolat espanyols de Washington i Los Angeles, respectivament, amb algunes majors com la Paramount i la Twentieth Century Fox on es veu clarament que uns i altres van intervenir en el guió de films com Les neus del Kilimanjaro i Per qui toquen les campanes.
La pel·lícula, encara que no sigui amb una voluntat explícita, s'inscriu de ple en aquest ampli moviment de recuperació de la memòria que s'observa en la nostra societat des de fa uns anys. Ha generat polèmica Hollywood contra Franco?
Tant de bo generés més debat, perquè sembla que a la nostra societat el debat és cosa d'un parell de tertúlies i alguns articulistes. Alguns periodistes de segons quins llocs que m'han trucat per entrevistar-me m'han preguntat si fer una pel·lícula com aquesta no són ganes de reobrir ferides. Però és una posició minoritària. El clima sociopolític és propici a aquest tipus de treballs. Ningú no se m'ha tirat a sobre per haver fet Hollywood contra Franco.
El gran problema és la distribució comercial de la cinta?
A vegades penso que és tota una sort que encara sigui a la cartellera als cinemes Melies de Barcelona. Però la veritat és que esperava més de la seva vida comercial. Els hàbits del consum de cine han canviat molt, i més per a una pel·lícula com aquesta. Suposo que el seu recorregut natural són els cineclubs, els simposis, les xerrades...
Es veurà a la televisió?
Sí, suposo que d'aquí a un any i escaig, perquè en la producció hi han intervingut Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.
