El web memoria.cat obre una pàgina amb la trajectòria vital de Jacint Carrió

TONI MATA I RIUMANRESA
L'Associació Memòria i Història de Manresa presentarà avui la pàgina web dedicada a la figura i l'obra de Jacint Carrió, un manresà que va conèixer l'horror dels camps de concentració de Mauthausen i Gusen durant la Segona Guerra Mundial i que va dedicar una bona part de la seva vida a explicar les seves vivències per mantenir viu el record i no permetre que l'oblit s'estengui sobre un dels fets més tràgics de la història contemporània. La trobada, que començarà a les 8 del vespre al Centre Cultural el Casino i és oberta a tothom, tindrà la presència, entre d'altres, de Rosa Toran, presidenta de l'Amical de Mauthausen, Roger Sempere, fill de Montserrat Roig, i Jordi Basiana i Joaquim Aloy, de l'entitat impulsora de la pàgina, www.memoria.cat/jacint.
Documents, fotografies i imatges de vídeo, la majoria dels quals inèdits, componen el complet web que ja es pot visitar a la pàgina de l'associació. L'espai dedicat a Jacint Carrió (1916-2000) s'afegeix a la nòmina de llocs web que expliquen la història del segle XX a Manresa a partir de fets com els bombardejos i l'exili i personatges com el periodista Josep Maria Planes i l'escriptor Joaquim Amat-Piniella.
L'experiència dels camps de concentració va marcar profundament la vida de Carrió, que va veure com el seu amic Bernat Toran, oncle de l'actual presidenta de l'Amical Mauthausen, moria a Gusen després d'emmalaltir. Tot i el seu caràcter entusiasta, que va conservar fins al darrer moment, el manresà va transmetre sempre el patiment causat a Gusen, un camp que considerava molt pitjor que el primer on el van destinar els nazis. Fins a la seva mort, l'any 2000, va predicar amb l'exemple i va aprofitar qualsevol trobada per manifestar la necessitat que la memòria de l'Holocaust ni es perdi ni es menystingui a fi d'evitar-ne la repetició.
En l'apartat de fotografies que recull el web es pot veure la placa que Carrió va dur fins a Mauthausen per honrar el record dels manresans que hi van perdre la vida. Altres documents d'interès són la quinzena de cartes que es va intercanviar amb Montserrat Roig. L'Associació Memòria i Història ha pogut reunir tot aquest material gràcies a la decisió de la família que, fa uns anys, va llegar l'arxiu a l'Arxiu Comarcal de Manresa, on s'aplega amb el nom de Fons Jacint Carrió Vilaseca.


Jacint Carrió parla amb Montserrat Roig durant la presentació del llibre Els catalans als camps nazis, el 18 d'abril del 1977 a la llibreria Xipell de Manresa.(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Imatge del 5 de maig del 1985, data del 40è aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. En la fotografia es mostren un seguit de veïns de les Escodines en el viatge que van realitzar al camp de concentració. D'esquerra a dreta, Josep Roca Comella, la seva germana Conxita, Sabina, Ribets i Jacint Carrió (Col·lecció Josep Roca Comellas).