Acostumats a reviure la tragèdia dels camps d'extermini nazis en els films estrangers i en llibres colpidors com els de Primo Levi, sovint ens queda lluny aquell moment que va marcar la centralitat del segle XX a Europa. Se'ns fa difícil pensar que algú nascut al barri manresà de les Escodines hagués pogut ser protagonista de l'horror nazi. La pàgina web que Memoria.cat dedica a Jacint Carrió, però, ens convida a palpar aquesta realitat, la dels manresans que van patir i, en ocasions, morir, als camps de Mauthausen i Gusen. El treball, obra de l'historiador Joaquim Aloy, va veure la llum dissabte en una sala d'actes del Casino que va quedar petita en el que va esdevenir un homenatge als manresans dels camps nazis.
No hi faltava ningú. Joaquim Aloy, de l'entitat impulsora de la pàgina, Associació Memòria i Història de Manresa, va compartir taula amb Rosa Toran, presidenta d'Amical Mauthausen, i Roger Sempere, fill de l'escriptora Montserrat Roig. D'alguna manera, la trajectòria vital de Jacint Carrió unia tots els ponents: la seva amistat amb Montserrat Roig, quan aquesta va escriure Els catalans als camps nazis, o amb el seu company als camps, Bernat Toran, oncle de Roser Toran. La presentació de la pàgina a càrrec de Joaquim Aloy va deixar al descobert l'exhaustiva feina de recopilació i ordenació de la ingent documentació sobre la vida de Jacint Carrió. Tot queda recollit a la web, a la qual es pot excedir des de www.memoria.cat, i que conté una extensa biografia acompanyada de vídeos i documents. Aloy va destacar la correspondència amb Montserrat Roig, a la qual va conèixer quan ella escrivia un llibre dels catalans deportats als camps. Cartes on es descobreix una emotiva relació d'amistat que va creixent i que culmina amb una commovedora carta que Jacint Carrió va escriure sis mesos després de la mort de la periodista. També la correspondència amb l'escriptor Amat-Piniella i interessants documents que s'han trobat als arxius de Manresa i d'Amical Mauthausen, com per exemple els que ens ubiquen Carrió al seu pas per la presó de Manresa o de la seva vinculació al Foment de la Sardana. També les imatges, entre les quals Aloy va destacar una fotografia de la placa que Carrió va instal·lar a Mauthausen en un dels seus viatges, l'any 1985.
Suplir el testimoniatge
Per a Aloy, el treball vol "homenatjar la vida d'una persona entusiasta, d'algú que va patir als camps nazis". L'historiador va aprofitar l'avinentesa per demanar a l'Ajuntament de Manresa que, a títol oficial, porti una placa commemorativa a Mauthausen, en homenatge dels manresans que hi van anar a parar, una petició que va escoltar el regidor de Cultura, Ignasi Perramon, present a l'acte.
Per la seva banda, Roger Sampere va dir que "quan jo i el meu germà vam donar tot el que teníem de la nostra mare a l'Arxiu de Catalunya, ho vam fer perquè veiessin la llum en treballs com aquest". Per la seva banda, la historiadora Rosa Toran va definir la trajectòria vital del personatge i en va destacar "la tasca pionera" en organitzar els supervivents per construir la memòria col·lectiva dels fets: "ja des del 1962 els pocs que van tornar van començar a organitzar-se. Ell sempre va voler tornar a Mauthausen, i ara que no hi és el trobem a faltar als viatges". Jordi Guixé, del Memorial Democràtic, va destacar la importància de treballs com aquest "ara que es perd el testimoniatge dels que van viure els fets en primera persona".
