Sanjosex, nostàlgia en estat pur

MARTA PICH | MANRESA A


mb el seu tercer treball discogràfic, Al marge d'un camí (Bankrobber, 2010), acabat de sortir del forn, Carles Sanjosé, alma mater de la banda Sanjosex, va aplegar més de dues-centes persones divendres a la nit a El Sielu. Passaven pocs minuts de dos quarts de dotze de la nit quan el bisbalenc, acompanyat de la seva banda, pujava a l'escenari per presentar al públic bagenc les noves cançons. El grup va prendre posicions sense provocar gaires escarafalls entre el públic, que es va col·locar en semicercle, mantenint una certa distància de l'escenari.
El directe de Sanjosex va arrancar amb La pura realitat. Els nous temes, marcats per una certa dosi de nostàlgia i d'un sentiment de malenconia pel passat, van ser els protagonistes de la nit. Com hauria de ser en tota presentació, van sonar tots els temes que s'inclouen al disc, a excepció del que clou el treball, Bob Dylan, amb el qual l'empordanès ret tribut a un dels seus mestres musicals. A l'escenari Carles Sanjosé va estar acompanyat de Miquel Sospedra (baix), Pep Mula (bateria), Richie Álvarez (teclats) i Xarim Pomelo (guitarra).
Cançons íntimes amb tocs poètics van acompanyar la banda durant poc menys d'una hora i mitja d'actuació, en la qual les presentacions de les cançons van ser molt concises i, de vegades, inexistents. Però millor així, per no trencar l'intimisme i el clímax de la nit, encara que sota un posat tímid Carles Sanjosé també va deixar entreveure el seu vessant més divertit. Dels dos discos anteriors va recuperar cançons com De Girona al Japó, El camí, Perdó o la que donava nom al segon treball Temps i rellotge, que és ja tot un hit de la discografia d'aquest jove músic. Tampoc no hi van faltar Et menjaria a petons, Puta o una peça que "cantava la meva àvia", referint-se a Baix Ter Montgrí.
Al marge d'un camí ha estat un disc elogiat per la crítica, que eleva el músic de la Bisbal al nivell del solsoní Roger Mas. Així, no és estrany que Sanjosex hagi estat qualificat com un dels principals renovadors de la música en català. Aquest cantautor empordanès, arquitecte de professió, ha impregnat el nou treball amb sonoritats que ens remeten a temps passats. La seva intenció -diu- és "aconseguir que la música soni d'aquí". Un clar exemple, el que vam poder descobrir a la cançó Techno, que reivindica els balls que s'han perdut a l'Empordà.
Després del seu pas per Manresa, la gira continuarà rodant per terres catalanes. Les properes cites per a aquest mes de febrer són a Vic (5), Reus (6), Barcelona (12) i Vilafranca del Penedès (19).