PEP GARCIAMANRESA
ixò no és una crítica, és una crònica galàctica d'un retorn no sé si esperat però benvingut. I que consti que poc em pensava que 29 anys després m'asseuria per tornar a veure i viure, de nou, la màgia de la Nit de Sant Joan. Un clàssic que en el seu moment va ser galàctic i que ara, en un bon remake teatral, manté -en alguns casos intactes i en altres evolucionats- alguns dels trets i de les virtuts que el van fer especial.
La tarda ho és, d'especial, i és que la funció de dissabte -a la qual va assistir aquest cronista- era la primera de les quatre funcions amb què el Kursaal -tocat per la màgia d'El Galliner- ha sortit a rebre aquest retorn de la memorable Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom amb la platea plena d'un públic encuriosit i enganat per saber si, sense Sisa, la màgia es manté. Jo, per si de cas, tanco els ulls i m'ho miro com si fos el primer cop, amb l'avantatge -per a mi ho és- que per dins duc un jove que quan tenia 17 anys va quedar marcat per alguns moments, algunes escenes i algunes cançons d'un espectacle que va viure en una tronada Sala Ciutat i que avui veu al Kursaal.
Amb músics en directe l'espectacle és potent i té una bona factura i una bona producció que ha procurat, al meu parer, no allu- nyar-se gaire del to que, sempre, tindrà una nit com la del solstici. Em retrobo amb amics a qui fa temps que no veia, el bombero piròman, els siderals marcianitus morts de fred, la imprescindible coca i el gran Jordiet. Ric amb l'estereotipat personatge de la senyora González i penso que visc en un país on les tietes -si pot ser solteres i sense compromís- en escena sempre donen molt bon resultat. El públic riu i s'ho passa bé, la nit funciona.
A la mitja part quan vaig al bar fins i tot la decoració és de revetlla i tot plegat té un aire de festa teatral. La segona part apareixen la Isseta -un cotxe amb forma d'ou amb rodes- i aquella colla de Macaris de per riure i recordo, en aquest cas especialment, la sensació que aquests personatges provocaven en l'escena fa trenta anys. Ara són com de còmic, és part de la màgia i del pas dels anys.
El musical, un combinat d'escenes dels diversos protagonistes que viuen la seva particular nit de sant Joan, acaba com tots els musicals, amb un missatge en forma de cançó final i on un follet trapella és el motor del que ha estat passant. És curiós, el jove de 17 anys que porto a dins se sap perfectament aquesta i gairebé totes les cançons del musical. Això m'entendreix, ho reconec, i em fa donar encara més valor a la nova proposta de Dagoll Dagom de tornar amb la màgia en un moment, les coses com siguin, en què la màgia tanta falta ens fa. A la sortida, més festa: coca i cava, no podia ser d'una altra manera, i música de fons.
Fa 25 anys, també hi havia coca a la sortida i la música la posava el mític grup d'animacions El Setrill. Dissabte, un cotxe d'època d'un dels patrocinadors del Kursaal -Sala Motors- guarnia el pati d'entrada convertit en improvisada plaça de revetlla. L'espectacle va acabar amb ovacions, xiulets -d'ovació- i aplaudiments. Un bon inici, vaig pensar jo, mentre el meu company de dins de 17 anys es mostrava orgullós i satisfet de la seva sort. Quina? El remake és un bon remake però si a més en el seu moment vas veure l'original amb el galàctic Sisa en escena, la satisfacció era especial. Jo hi era, em diu. Si però ara no et posis pesat que justament el que calia era fer-ho sense ell.
I me'n vaig anar a casa cantant Te esperaré el domingoÉ i el se- nyor estiu, a la primavera, li va al darrere, li va al darrere mentre el meu fill de 10 anys comptava, encara, quants Macaris repetits havien sortit a escena. I jo, ficat en les meves coses, comptava que si avui, per als lectors, és 1 de febrer, demà, dia 2, farà 25 anys que el mateix Dagoll Dagom representava Glups al tronat teatre Kursaal segellant el finiquito d'una entitat T-abola- que s'havia enfrontat amb l'Ajuntament per reclamar un teatre en condicions.
I 25 anys després, ja ho veuenÉ el Kursaal fet, El Galliner consolidat, els Dagoll triomfant, el teatre ple de públicÉ s'adonen que tot té un origen i un perquè? I no crec que tot sigui cosa, només, d'un follet trapella. Però hi deu haver ajudat.
EL MUSICAL EN IMATGES. Una representació potent i acurada però sense Jaume Sisa a l'escenari.Un dels moments de l'espectacle de dissabte a la nit, en què música i producció van intentar no allunyar-se de l'obra originalEls marcians no van faltar a la cita del Kursaal de Dagoll Dagom El públic va gaudir amb el musical que recuperava els mateixos personatges
01:10
