´Tot comença en la família: depèn com eduquis el teu fill pots crear un assassí´

Escriptora. Admiradora confessa d'Agatha Christie, és l'autora de novel·la negra que ven més al seu país. I, de moment, tres milions de llibres arreu del món. El secret? Trames clàssiques on el perquè és el més important. Això i els protagonistes: una escriptora i un policia, parella predestinada. Com a la seva vida real. L'escenari? Fjällbacka, el seu poble natal. Idíl·lic, però no tant

No té el desencís de Henning Mankell, ni l'angoixa vital d'Asa Larsson. Ni una heroïna amb pírcings i tatuatges, com Stieg Larsson. És sueca, això sí. Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) camina per la quotidianitat d'una societat malalta deixant sempre un bri d'esperança: la seva literatura convida a fer un bon cafè, fort i ben negre. Ha venut tres milions de llibres a tot el món d'una saga protagonitzada per la parella formada pel policia Patrik Hedström i l'escriptora Erica Falck. Aquí i en català, Amsterdam Llibres ha publicat el primer i el tercer (La princesa de gel i Les filles de fred). A Suècia passen pel setè lliurament. I Läckberg estima els seus fills.

Si li dic que els seus protagonistes podrien ser els meus veïns del cinquè primera...
M'alegro que pensi això! De fet, aquesta era la meva intenció. El Patrik i l'Erica són una parella normal, aquells amics que convidaries a sopar un divendres al vespre. No he volgut mai crear superherois.

Però sí emocions.
Sóc més una escriptora d'emocions que no pas d'accions. Descric una emoció que després acabarà portant a una acció. M'agrada descriure els sentiment de les persones, les seves relacions i per a mi és un èxit que el lector pugui sentir el que el personatge està sentint. Si l'Erica s'enfada, tu també.

A les seves novel·les assassinen un nen i en el paràgraf següent explica un partit d'hoquei. Això és la normalitat?
Crec que la marca més personal de la meva escriptura és que combino els elements de la novel·la negra tradicional amb la vida diària, la dels petits detalls, la que tots tenim, aquella que parla del dia a dia i que, també, és plena de conflictes: les relacions mare-filla, el divorci, el fet de tenir un fill... Tenir un fill, per exemple, suposa, literalment, que et caigui una bomba a sobre. I penso que molts escriptors-homes no perceben el potencial dramàtic d'unes situacions que vivim tots.

Vol dir que les dones expliquen millor les relacions humanes?
Crec que sí. Però només perquè és un tema que ens interessa més, hi pensem i en parlem.

Seria tot això la fórmula Läckberg?
Es podria dir així. L'únic que tenia clar quan vaig començar a escriure és que no havia de pensar en l'opinió de la gent, intentar esbrinar què n'espera el lector. Sóc molt egoista i escric per a mi. La meva gran sort és que la gent gaudeix amb les novel·les tant com jo.

La família és on es cou el millor i el pitjor de la societat?
Certament, tot comença amb la família. La família et crea la personalitat com a individu. Ser pare o mare és una responsabilitat enorme. Depèn com eduquis el teu fill pots crear un assassí o una persona que pot arribar a curar el càncer. Això sí, crec que primer és la família i després la societat.

I tota família té un passat i guarda secrets.
Per comprendre el present s'ha de comprendre el passat. Dels països i de les persones. Tot passa per alguna cosa. Per això en les meves novel·les sempre acabo viatjant en el temps, perquè vull arribar a comprendre les motivacions, les decisions dels personatges. Però no ho decideixo abans de començar, l'escriptura m'hi acaba portant. En la darrera novel·la publicada a Suècia, la setena, em remunto al 1870.

O sigui que el més important és el perquè?
Sí. El que em preocupa més quan escric una novel·la és el mòbil del crim. És entendre i fer entendre al lector per què l'assassí actua d'aquella manera i, sobretot, que resulti creïble.

La novel·la negra és un bon gènere per explicar la societat?
Sí. En la novel·la negra es descriu la societat tal com és en aquest moment. El crim es podria considerar un símptoma, tant el tipus de crim com el nivell de criminalitat... Considero que es podria comparar amb la febre o bé amb la mida d'una ferida. L'escriptor és el metge que descriu la la condició del pacient. I la gravetat de la malaltia.

Però sempre hi ha esperança.
Crec en l'ésser humà. No crec que ningú sigui cent per cent dolent, no crec que existeixin persones així. El que sí que existeix és una acció cent per cent dolenta. Tenir esperança no vol dir que tot acabi bé. Sempre s'ha d'explicar la raó per la qual allò passa.

Diria que, precisament, aquest punt d'optimisme, fins i tot d'humor, és la que l'allunya de Larsson i Mankell.
M'agrada treballar els contrastos. Contrast entre la part més fosca de la vida i la més mundada. Per això hi ha capítols més distesos que entenc com una sortida perquè el lector pugui descansar una mica. La vida és així, amb moments per riure i per plorar.

Existeix una DO de novel·la negra sueca?
Crec que sí. Pots identificar un gènere de novel·la negra sueca. Els autors que hem tingut èxit som molt diferents entre nosaltres. Però tenim una forma única de veure les coses; venim del mateix entorn, i el que fem és mirar-lo des d'unes perspectives diferents.

Quan va pel carrer veu possibles víctimes i possibles assassins?
Sóc una persona molt observadora. Els detalls són importantíssims. Sí que agafo per als personatges maneres de parlar, de vestir, un tic... O sigui que vés amb compte amb tot allò que dius i que fas.

Ho tindré en compte. Per cert, em recomanaria unes vacances a Fjällbacka?
I tant que sí! És un lloc preciós.

Sense dones amb les venes tallades en una banyera d'aigua gelada?
Això ja no ho puc assegurar...