´Connexions´ amb el públic

ASSUMPTA PÉREZ | MANRESA La nova temporada de la programació teatral per a joves, Platea Jove, va alçar el teló divendres amb el muntatge Connexions, de la companyia La Roda. La convocatòria d'aquest nou inici de temporada va gaudir d'una bona afluència de públic adolescent (i no tan adolescent) que va gairebé omplir la platea del teatre Conservatori, atrets per un espectacle amb un llenguatge i un context que coneixen millor que ningú: xats, xarxes socials i tot el que envolta el nou i ampli món cibernètic.

Connexions és la història del Pol i l'Eva, una parella en crisi. El Pol cerca noves experiències en el món virtual, creant un perfil al Facebook, el Fran, per cercar el que no troba en la seva parella, en un moment d'incomunicació. Quan l'Eva s'assabenta del tema, recorre al Nil, el seu germà, un expert de l'espai virtual (gairebé l'únic espai on ell es relaciona), que l'ajuda a crear el seu alter ego virtual, la Clàudia. I el conflicte s'origina amb la bona entesa entre la parella virtual, no pas la real.

Connexions té la capacitat de connectar amb el públic més jove, amb una temàtica i referents pròxims, coneguts i en què se senten còmodes. Però ha estat l'exercici més fàcil de tota la construcció teatral. Argumentalment Connexions és superficial. Sí que s'hi entreveu el rerefons d'allò que es vol donar a entendre, però queda només evidenciat en una història dramatúrgicament molt lleugera, construïda únicament amb prototips. Després que els personatges i la situació hagin estat presentats, el muntatge cau en un buit de desinterès. Tot i que, per altra banda, els tòpics han contribuït a donar un atractiu al muntatge: el personatge del Nil, un freaky, funciona. El seu desdibuixament exagerat juga a favor seu sobre l'escenari, amb la destacada interpretació del seu intèrpret, Cesc Cornet. Connexions és un muntatge amb bones intencions, correcte però amb una coixesa teatral.