Lluís Claret, Josep Colom i Beethoven

ALOMA VILAMALAMANRESA
El premi de música Ciutat de Manresa va inaugurar ahir la 25a edició amb un concert de luxe al Kursaal. Lluís Claret al violoncel i Josep Colom al piano van interpretar quatre sonates de Beethoven, i van deixar palès per què són considerats entre els millors intèrprets de l'estat espanyol.
"És un honor tenir-los aquí", va dir Joan Arnau, director del Conservatori Municipal de Música de Manresa, en el moment de fer la presentació que donava el tret de sortida al premi. Arnau va presentar el recital, davant d'una platea del teatre Kursaal pràcticament plena, dient "per molts anys" a tots els presents per aquest quart de segle de premi, i plantejant el concert "com un regal que ens fem tots els aquí presents: les institucions, el conservatori, el públic, els patrocinadors, els músics". Joan Arnau va aprofitar l'ocasió per convidar tothom a participar en les activitats que tindran lloc a Manresa al llarg de la setmana que ve dins el marc del premi de música, així com també assistir als propers concerts de música clàssica que tindran lloc al Kursaal. "La programació que tenim aquests dies mostra que la nostra és una capital plena de música i bones intencions", va declarar Arnau per acabar la presentació.
El programa estava compost per quatre sonates de Ludwig van Beethoven: a la primera part, la Sonata op. 5 núm.1 en fa major i la Sonata op.102 núm.1 en do major; i a la segona, la Sonata op.5 núm. 2 en sol menor i la Sonata op.102 núm. 2 en re major. Així, els assistents van poder sentir quatre de les cinc sonates per a violoncel i piano que el compositor va escriure al llarg de la seva vida, totes entre 1796 i 1815. Sonates que han quedat arraconades a l'ombra de les obres més conegudes del compositor alemany, com les seves monumentals simfonies. Beethoven va ser el primer de treballar amb el gènere de les sonates per a violoncel i piano, que no es troba en el catàleg d'anteriors compositors, com Haydn i Mozart.
Claret i Colom van interpretar les quatre obres en un concert impecable de pràcticament dues hores de durada, amb una compenetració intensíssima entre tots dos, que van intercanviar complicitat i mirades dalt de l'escenari. Claret va passar per tots els registres del violoncel oferint els contrastos pels quals el compositor és conegut. Colom no es va limitar a acompanyar-lo, sinó que tots dos intèrprets van ser protagonistes. El recital va ser una exhibició tant de tècnica com de musicalitat, i va mostrar per què Beethoven va marcar la història de la música.
En acabar, el públic va respondre amb un llarg aplaudiment, que els intèrprets van agrair adreçant-los unes paraules. Claret va explicar que al cap de dos dies [demà per al lector] oferirien un concert a Tolosa de Llenguadoc amb les cinc sonates de Beethoven, i per aquest motiu el repertori no havia pogut ser més variat. Claret també va donar les gràcies al públic per la seva actitud i respecte al llarg del concert, i el duet va fer un bis amb el tercer moviment de la sonata que no s'havia ofert en el concert, l'opus 69, composta el 1808, que va ser el més virtuós del vespre.