Paul Fuster, més íntim que mai

GEMMA ALEMÁN | MANRESA A


mb 30 minuts de retard i un públic que començava a impacientar-se, el cantautor nord-americà Paul Fuster va aterrar ahir a la tarda al bar Vermell. Més de cent persones no es van voler perdre el retorn del fill de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster a les terres catalanes. Nascut a Minnesota, el 1997 es va instal·lar a Cardona, on tenia l'àvia. Hi va viure durant uns anys, fins que el 2004 va tornar a marxar.
Vestit amb un pantaló de xandall i un jersei verd, Fuster va delectar el seu públic amb cançons dels seus anterior treballs i d'altres temes inèdits. Acompanyat, això sí, de la seva peculiar guitarra, construïda per ell mateix. Davant hi havia un públic expectant -molta gent va haver de presenciar la seva actuació asseguda a terra o dreta-, que no perdia cap detall de cadascun dels seus moviments. I és que, si Fuster té algun aspecte admirable, és que es nota que sent la música que interpreta.
Entre cançó i cançó, i després de ser aplaudit pels assistents, Fuster deixava anar alguna broma. "No sé si m'aplaudiu perquè és el que toca o perquè realment us agrada el que esteu sentint", va demanar al públic poc després de començar, que va respondre amb rialles. Després, els seus missatges per trencar el gel els va adreçar a l'encarregat de la il·luminació. "Em pots abaixar els focus si us plau?", i dues o tres cançons després va bromejar assegurant que "crec que de mica en mica, i sense que me n'adoni, m'estan tornant a apujar la il·luminació". També va tenir problemes amb el micro i, després, els imprevistos: "fem un descans de dos minuts, xerreu una mica, que jo m'he d'anar a mocar". I com si res, es va aixecar, va passar entre el públic i va anar al lavabo.
Particularitats a part, les seves cançons van agradar als assistents, alguns dels quals reconeixien que no havien pogut esperar al concert al Vermell i ja havien anat al de divendres a Gironella o al de dissabte a Avinyó.