Adesiara treu de l´oblit els poemes eròtics d´un monjo de Ripoll

TONI MATA I RIUMANRESA
L'atzar i el compromís han estat al llarg dels segles els millors aliats d'un seguit de poemes de tall amorós i eròtic que un monjo del monestir de Ripoll va compondre el darrer terç del segle XII i va ocultar fins que, en el XX, i després de salvar-se de la destrucció del patrimoni eclesial causada per les desamortitzacions, l'escriptor i polític catalanista Lluís Nicolau d'Olwer va rescatar de l'oblit. Adesiara Editorial, segell de Martorell responsable en els darrers temps de la recuperació per a la llengua catalana de peces antigues, publica el Cançoner de Ripoll en una acurada traducció de Jordi Raventós, que retorna als textos la condició d'obra mestra de la literatura catalana medieval escrita en llatí amb què els adjectiva Pere J. Quetglas, catedràtic i autor de la introducció que acompanya el volum.
Els vint poemes de temàtica lírico-amorosa del Cançoner de Ripoll han viscut gairebé sempre en clandestinitat. Aprofitant unes pàgines malmeses d'un extens pergamí sobre glosses i etimologies en les quals no era factible escriure, algú va redactar uns poemes que, per la seva naturalesa eròtica, estaven condemnats a ser amagats dins d'un còdex que tenia un ús ben diferent. La incògnita sobre la identitat de l'autor persisteix encara avui en dia, però la sospita que l'autor va ser un monjo té sòlids fonaments. Reclòs a la biblioteca del monestir, les turbulències del segle XIX van fer perillar la seva pervivència. Pròsper de Bofarull, bibliotecari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va fer càrrec del fons monacal quan el Trienni Liberal (1820-1823) va decretar la primera desamortització dels béns de l'Església. El 1824, però, el retorn de la monarquia absoluta va significar la devolució d'aquestes propietats. Pròsper de Bofarull, amb l'excusa d'inventariar el contingut de l'arxiu, va mantenir els manuscrits al monestir barceloní de Sant Pau del Camp amb tanta volguda parsimònia que, quan el 1835 va arribar la popular desamortització de Mendizábal, encara es guardaven allí. Novament, Bofarull va ser decisiu per a la conservació del famós Manuscrit 74, ja que el va salvar de la crema que va arrasar convents, patrimoni i documentació.
El protagonista següent de la història va ser Lluís Nicolau d'Olwer, que va descobrir el Cançoner a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Tot i que va atribuir la seva autoria al monjo ripollès Arnau de Mont, aquest extrem és avui en dia indemostrable, però la feina del polític va servir per publicar els poemes i donar-los a conèixer al públic. Des d'aleshores, la sort editorial de l'obra ha estat escassa, i el llibre que presenta Adesiara es pot considerar el més treballat i assequible que s'ha elaborat en català. L'edició bilingüe permet gaudir d'uns poemes que entronquen amb la tradició trobadoresca i amb noms com Pere Abelard i Guillem d'Aquitània, així com els Carmina Burana per la seva temàtica carnal. Tant Quetglas i Raventós com Anton Maria Espadaler, professor de literatura medieval, van destacar ahir en la presentació del volum la qualitat literària dels poemes, en la línia de la millor lírica europea del moment.