Laporta i Pujol, fans de Ballarín

La presència de Pujol i Laporta va aixecar una gran polseguera mediàtica

TONI MATA I RIU | BARCELONA Tinc carnet de boig no perillós", va assegurar Josep Maria Ballarín en una de les ocurrències més celebrades en la vetllada de presentació d'un llibre que exposa el seu pensament sense filtres ni manies. "En una multinacional, jo hauria durat un any, però l'església m'ha aguantat des de en fa setanta, i això és d'agrair". Incorrecte com sempre, reflexiu, profund i, sobretot, clar i català, el vicari de Saldes va triomfar a Barcelona, on va reunir tres-centes persones a la llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya, un mèrit, però, que va compartir amb l'ex-president Jordi Pujol i, sobretot, amb Joan Laporta. Tots dos han prologat l'obra -que signa Mònica Fulquet, responsable de comunicació de l'Ajuntament de Martorell-, juntament amb Pasqual Maragall, que es va absentar a darrera hora.

Ballarín complia dilluns 90 anys i va bufar les espelmes del pastís que li van oferir al final de l'acte. No hi va haver regals, però sí la promesa de Laporta de convidar-lo a Madrid si el Barça juga la final de la Lliga de Campions de futbol al Bernabéu el dia 22 de maig. El mossèn és un home d'església de conversa brillant, opinions fermes i passions poc ocultes com els colors blau-grana i els cigars Montecristo. Un home de Déu que no s'enfila per les branques: "a Barcelona parleu un dialecte del català de Gósol", va assegurar, instants després de parodiar la llengua made in Barsalona de les presentadores de televisió de la capital catalana -a les quals va demanar disculpes per avançat- i d'assegurar que "no sóc ciutadà del món; per molt Google i per molt Internet que hi hagi, les persones som d'un lloc determinat i jo tinc la sort d'haver nascut a Catalunya".

L'expectació que va aixecar l'acte va superar l'àmbit estrictament literari. Fins i tot el religiós, l'únic al qual va al·ludir un Pujol caut i evitant referir-se al futur polític de Laporta. Qui va presidir la Generalitat durant més de vint-i-tres anys va glossar la figura de Ballarín com a representant d'una església catalana que, en els difícils anys del franquisme, va saber prémer un segell renovador al seu ofici i al testimoniatge de la fe. Laporta, per la seva part, va incidir en l'amistat que l'uneix al mossèn, a qui va comparar amb el mateix Barça: "intergeneracional, interclassista i apte per a tots els públics i totes les edats".

Què pensa Josep M. Ballarín és el resultat de la llarga entrevista mantinguda amb Mònica Fulquet, periodista amb una destacada experiència en la ràdio, passant de Queralt al Barça, de la guerra a la llengua, dels presidents de la Generalitat a la crisi. Una conversa distesa que s'ha reflectit en un volum de petit format, d'àgil lectura i contingut poderós. Un llibre que referma l'estima del carismàtic vicari per Catalunya i la seva gent.