Toni Daura, responsable de la llibreria Parcir de Manresa, ha estrenat càrrec com a president del Gremi de Llibreters de Catalunya un cop es va confirmar que la seva candidatura era l'única que aspirava a aquesta responsabilitat.

Les seves primeres paraules com a president del gremi van ser un toc d'alerta per les vulneracions de les regles del joc del mercat del llibre. Parlava del conflicte amb la cooperativa Abacus?

Amb Abacus tenim un litigi judicial que encara s'ha de resoldre, però no em referia a cap conflicte en concret. Ara bé, crec que el gremi ha de fer sentir la seva veu quan creu que no es respecten les regles del joc comercial. La llei del llibre marca un preu únic, que el decideix l'editor. I, a vegades, es fan subterfugis per tal que això no sigui així. Sense anar necessàriament contra la llei, hi ha editors que intenten fer la guerra pel seu compte i tenen la temptació de prescindir dels llibreters. Però la majoria d'editors fan les coses bé.

El gremi té comptes pendents amb Abacus?

Fa anys que diem que aquesta cooperativa no es regeix per la llei ni per l'esperit de la llei. El tema és als tribunals. Però no ens hi hem d'obsessionar. La nostra crida és la necessitat de no abaixar la guàrdia i evitar quedar en una posició d'indefensió davant de grans superfícies, cooperatives... i que es respecti el preu únic. Sense això, no hi ha garantia per a la supervivència de la xarxa de llibreries d'aquest país, un fet homologable a grans països amb més població lectora i més avançats.

FNAC, Bertrand... són membres del gremi?

Sí, i per primer cop hi ha El Corte Inglés a la junta. Aquest establiment sempre s'ha posat al costat del gremi, i és important tenir el seu suport de cara a la imatge que puguem donar a la societat i al sector editorial.

Però hi ha grans cadenes, com les esmentades, que ofereixen llibres més barats.

Són descomptes previstos per la llei. Els pot fer qualsevol llibreter. El que no ens agrada és que establiments que es dediquen a vendre unes altres coses també venguin llibres. Però si ho fan, al- menys que respectin el preu únic.

És certa la sensació que cada cop hi ha menys llibreries?

En un estudi de fa un parell d'anys vam comptabilitzar fins a 642 punts de venda de llibres arreu de Catalunya. D'aquests, entre 300 i 400 són llibreries, i prop de 300 estan gremiades. La xarxa de llibreries és un actiu cultural molt important d'aquest país, pràcticament n'hi ha, com a mínim, una a cada capital de comarca. És veritat que se'n tanquen, però també se n'obren.

No és un suïcidi muntar una llibreria amb els temps que corren?

Més aviat és arriscat. El sostre lector és el que és, i si en un lloc no hi ha una llibreria cal demanar-se per què. No n'hi ha prou que t'agradin els llibres per obrir una llibreria. A Catalunya n'hi ha de moltes tipologies, des de les grans cadenes fins a llibreries de barri que funcionen molt bé.

Així doncs, hi haurà llibreries d'aquí a trenta anys?

La nostra feina ha de ser que n'hi hagi d'aquí a cent! Les llibreries sempre tindran futur, perquè són a peu de carrer, i això és un valor. La venda per Internet? Amazon ja està pensant a posar llibreries en diverses ciutats.

Com ha d'afrontar el sector la irrupció del llibre electrònic?

Amb esperit positiu, com un element més del mercat. Podem establir un paral·lelisme amb la ràdio i la televisió: semblava que la segona s'havia de menjar la primera, però no va ser així. Entre els llibreters hi ha opinions diverses, però crec que no n'hem de quedar al marge i estar preparats per al que pugui ser. Algunes llibreries ja van voler vendre e-books fa dos anys per Nadal, no tant pel negoci com per marcar territori. Es tracta que no arribin grans operadors estranys, com les telefòniques, i ens passin per sobre. Però ja fa un any llarg d'això i encara hi ha incerteses, també al sector editorial, que no acaba de veure com s'agafarà el lector al llibre electrònic.

Com se situa el Toni Daura llibreter?

Crec que el paper i l'electrònica conviuran. Tot i que hi ha un factor que, ara per ara, és difícil de predir: d'aquí a vint anys, què passarà amb les generacions actuals que s'estan habituant a la lectura en pantalles? És incert. Però a vegades aquestes expectatives han acabat en grans fracassos. Fa dues dècades semblava que el CD-Rom s'ho havia de menjar tot, i al final res de res. Potser sí que un compacte serveix per explicar els planetes, però no per llegir Rodoreda.

El gremi està content de la festa de Sant Jordi?

Té grans avantatges i grans peatges. Hem de pagar la factura de l'anarquia en què s'acaba convertint la feina aquell dia i de l'intrusisme que s'hi genera, amb una mena de barra lliure on ven llibres fins i tot gent que no té llicència comercial. L'administració hauria de vetllar aquest tema.

Però vostès hi fan l'agost.

No tant com pugui semblar. Això és un gran miratge. Per Sant Jordi fem el 4% o el 5% del calaix de tot l'any, que és molt, però no tant com molta gent creu.

Què diu als petits editors que es queixen que els llibreters només mimen els supervendes?

Jo defenso el llibre de gran consum, crec que no és incompatible amb aquelles apostes de menys sortida comercial. Si no venguéssim Larssons, seríem més petits, més febles i hi hauria menys llibreries. Gràcies a això podem mantenir un fons de títols de rotació més lenta.

Com els ha afectat la crisi?

Hi ha hagut un descens entre el 8% i el 10% del consum. No som un sector de grans ingressos, i aquestes davallades es noten. El gremi té pensades alguns iniciatives, com una plataforma professional a Internet per situar-nos com a col- lectiu.

Han llençat la tovallola en la venda dels llibres de text?

En aquest mercat s'hi ha anat ficant molta gent de fora del món de les llibreries. A nosaltres ens preocupa, ara mateix, que l'administració, amb diners públics, no tingui la temptació de crear un monopoli amb el llibre de text o els continguts digitals. El consumidor ha de tenir la llibertat de comprar a qui vulgui.