ALOMA VILAMALA | MANRESA
A
hir el ministeri de Cultura va fer públic que atorgarà una de les medalles a las Bellas Artes a Cristina Rota, actriu argentina, guionista, professora, productora, directora de teatre, directora de l'escola de formació d'actors que porta el seu nom i del Centro de Nuevos Creadores, a Madrid. El Clam també la reconeix avui a 2/4 d'11 de la nit per la seva trajectòria, i ella es mostra entusiasmada. "És un dels premis que m'agraden, perquè ve d'un festival solidari. Té unes connotacions molt importants que fan referència als drets humans, als valors, a l'apropament entre els pobles. La cultura és per apropar el coneixement, i l'art ha de complir una funció social, una cosa que no hauríem d'oblidar mai". Hi ha uns altres premis que "simplement, em són igual".
Enguany un dels temes del Clam és sobre els represaliats, una experiència que Rota va viure en la seva pròpia pell amb el cop d'estat a Argentina el 1976. Del 1973 al 1975 Rota era directora de la Sala Planeta de Buenos Aires, i va haver d'exiliar-se a Espanya. Sobre el tema ha escrit un llibre, Diré que te recuerdo, on dibuixa un perfil d'una generació marcada pels canvis viscuts a Argentina dels anys 50 a final dels 70. El seu testimoni també surt a La Pérdida, un documental de Javier Angulo i Enrique Gabriel que es projectarà aquesta nit al Clam i que Rota encara no ha vist, ho farà a Navarcles. "Per sort els cops d'estat a Argentina no van desembocar en una guerra civil com l'espanyola. No va ser sagnant com aquí, però hi va morir molta gent. Per sort, la democràcia va poder restituir-se després d'una llarga resistència". Per a ella, "al final és igual qui hagi fet què. És evident que la història l'escriuen els vencedors, i ho fan com els dóna la gana. La repressió recau sobre els perdedors, però què importa si ets d'esquerres o no, si han torturat la teva família? Davant de tot, els represaliats, els morts, torturats i desapareguts són éssers humans. A Argentina sembla que això és més clar, i aquí es tendeix a confondre la gent parlant de bàndols. Queda molt per reivindicar. La història ens diu a crits que aquests fets generen un trauma, molta confusió i un deteriorament dels valors. El món està immers en la confusió...". Tot i això, Rota no amaga una intensa confiança en la humanitat, i de la feina que queda per fer. "Cal que es continuï lluitant. És important que les noves generacions distingeixin entre el que és bo i el que és dolent, que puguin creure en la justícia, que no es desencantin. Som humans, cometem errors, però el més important és que tinguem compromís en la vida, en els nostres valors".
En aquesta línia, Rota està treballant també en una obra de teatre que ha escrit conjuntament amb Borja Ortiz de Gondra, que es titula Memento Mori (recorda que moriràs) "Parla de no perdre la memòria, viure compromès i estar molt alerta amb la construcció del món. S'estrenarà el 6 d'agost a Avilés, i després farà temporada al teatre Fernán Gómez, a Madrid.
Mare de Nur Al Levi i de Juan Diego Botto i María Botto, a qui ha transmès la seva passió per la professió, per la seva escola han passat actors com Penélope Cruz ("és un cas a part"), Antonio de la Torre (guanyador del Goya al millor actor per Gordos), Raúl Arévalo, guanyador del Goya al millor actor de repartiment per Gordos ("em va fer molt contenta"), o Roberto Álamo, descobriment en l'obra de teatre Urtain de la companyia Animalario ("una grata sorpresa"). Entre molts altres, han passat per les seves aules Ernesto Alterio, Fernando Tejero, Guillermo Toledo, Alberto San Juan, Marta Etura i un llarg etcètera. "Veure'ls és un estímul per continuar treballant. Però el millor de tot és el seu compromís, amor i passió per la professió".
La filosofia de Cristina Rota no és la de formar grans estrelles. "Un actor és un representant de la cultura, no un simple executor d'un text", afirma. Per aquest motiu, la seva acadèmia és "una escola de pensament: els actors han de llegir, ser savis, tenir una cosmovisió de la seva època i veure el món latent. Els artistes s'han d'avançar a la societat. Es tracta de mostrar el que a la gent encara li costa veure". I la feina d'actor és com qualsevol altra: "les persones som pobres i continuarem sent pobres. Tot requereix un treball: pots tenir un do, però has de ser intel·ligent i treballar, d'altra banda, com en tot a la vida", assegura.
A part de la seva escola d'actors, Rota és també directora del Centre de Nous Creadors (CNC). "La meva lluita, des de fa molt temps, és fusionar totes les arts en el sentit que fecundin noves idees, per tenir més criteri, més solidaritat. Es tracta d'aconseguir fer les coses entre tots, aprendre tots de tots". La idea prové de la Bauhaus, "un gran referent per a nosaltres, que va rescatar la funció de les arts". L'objectiu és "organitzar aquesta passió caòtica que sentim". Un exemple d'aquesta filosofia és la pel·lícula en què està treballant. Es començarà a rodar d'aquí a dos mesos i hi participaran Marta Etura, Leonor Watling, Goya Toledo i també els seus tres fills, Juan Diego Botto, María Botto i Nur Al Levi, entre altres. Els mateixos actors n'escriuen el guió amb l'ajuda de Rota, i Joaquim Oristrell és també en el projecte.
