PAU CORTINA / ACN
Quina és la raó del vostre retorn, celebrar els 25 anys clar, però, alguna cosa més?
Donat l'èxit de la celebració del 20 aniversari hem rebut ofertes de diversos promotors i hem detectat que segueix havent-hi interès per la banda. Fins i tot entre les noves generacions que mai ens van veure tocar. Això ens fa il·lusió, i també el fet que sigui una gira controlada i acotada amb deu o dotze concerts en nou mesos.L'altre al·licient és que s'ha fet un disc de tribut a la banda en el qual hi ha divuit grups catalans fent versions nostres.
Qui queda a Skatalà de la formació original?
Bé, de la formació original pocs, perquè de fet quan ens varem separar la banda original ja s'havia reduït. Sí que hi haurà la formació més estable, del 92 al 98.
Gestionar un grup de nou membres deu haver estat complicat...
Sempre és difícil, nou personalitats, nou famílies... És una mica caòtic, i per això ara per nosaltres és molt més senzill; som més adults, ens marquem pautes i disciplines que fa quinze anys ens semblaven un pal.
Us plantegeu tornar, més enllà d'aquesta gira de celebració?
No. Amb això no volem enganyar ningú. Estem acostumats a celebrar aquests números rodons i que són el que contextualitza la gira. Tampoc sabem si hi haurà gira dels 30 o 35 anys, això només el temps ho dirà.
Què es troba a faltar d'aquella època?
Home, l'energia que teníem llavors. Ara tinc 50 anys i és evident que 25 enrere el cos no era el mateix. També trobo a faltar que molts dels que van començar amb nosaltres (públic) ens seguís amb els anys. És com si s'anés renovant cada tres o quatre anys i s'hagués mantingut sempre entre els setze i els vint anys. De fet en l'anterior gira, i va ser gran sorpresa, el públic majoritàriament no ens havia vist mai a la vida.
Considereu, a dia d'avui, que vareu ser els iniciadors de l'ska en català?
Una mica sí, perquè abans de nosaltres cap grup havia dedicat els seus esforços en fer discs d'ska i oi!. Nosaltres varem veure de la influència britànica, amb les bandes d'ska i oi! de la desapareguda discogràfica Two Tone i ho varem importar aquí.
Perquè creieu que vareu arrossegar tanta gent?
Nosaltres varem muntar la banda per passar-ho bé, i això era una premissa fonamental, al marge del fet que, a l'any 1985, muntar un grup per guanyar-se la vida era completament absurd i impensable. Aleshores érem sis persones, de dues generacions.
També vareu marcar amb les vostres lletres quotidianes i plenes d'humor...
Sí, i malgrat ser força endogàmics. La majoria de lletres parlaven de gent que només coneixia l'entorn de la banda i alguns amics, però suposo que, al tractar-ho amb humor, la gent identificava aquells caràcters amb coneguts seus. Però la veritat és que la majoria de lletres són bastant críptiques i jo mateix les he acabat comprenent amb els anys.
Us vareu quedar amb ganes d'enregistrar algun treball més?
Personalment sí. I sé que altres membres de la banda tenen el mateix sentiment. Quan ens varem separar estàvem produint temes nous, en teníem ben bé sis o set. Però per desgràcia no tenim gravacions d'allò i malauradament hauran passat a l'oblit per sempre.
Com veus l'escena de la música ska a casa nostra, si és que se'n pot parlar així?
Sí que hi ha una escena de grups, i n'hi ha alguns que estan donant la volta al món, com són els The Pepper Pots. Hi ha bandes amb un nivell instrumental descomunal, com Fly 404 o els Oldians, els Kinky Cocoos... A nivell d'infraestructura està una mica magre, però és que ho ha estat sempre. Els segells discogràfics dedicats a l'ska sempre han estat minoritaris a Catalunya. Molts dels grups s'estan autoeditant o be treballen amb Liquidator de Madrid, que concentra la majoria de grups.
I l'ska en català?
Els grups que fan ska en català són més difícils d'exportar a la resta del món. Potser per això molts opten per utilitzar l'anglès. Per mi, això també és ska català perquè està fet per gent d'aquí, però no s'expressen en el nostre idioma, això està clar.
Tens ambicions musicals més enllà d'Skatalà?
Jo només he estat cantant de Skatalà tota la meva vida. No he tingut participació directa i/o implicada amb cap altre grup i no crec que la tingui. Sempre he considerat que no era un músic si no un aficionat a la música de la cultura punk que em vaig creure allò del 'do it yourself' i que encara que no en sabés podies posar-te al capdavant d'una banda i tirar-ho endavant, com així estat.
