Un muntatge que va més enllà

ASSUMPTA PÉREZ | MANRESA e


l cicle Platea Jove va oferir, divendres passat, un dels espectacles de dansa més heterogenis i vibrants que hagin passat mai pel Kursaal. La Companyia Tapeplas hi va presentar Èpic, una proposta coreogràfica de Sharon Levi, de fusió de tap dance amb dansa contemporània com a base, però on sobre aquesta base s'ha construït una sòlida, eficient i eficaç edificació basada en aquest concepte de fusió amb nous elements, com música, percussió, ritmes, en un especial i també actor del muntatge com un magnífic disseny d'il·luminació. I si en tota l'escenificació i posada en escena dels elements s'hi afegeix la teatralització, posant en escena un petit deix argumental, Èpic esdevé una potent proposta coreogràfica total.
Èpic és, senzillament, molt més, i definir-lo com a fusió li resta, simplement, petit, ja que la dimensió del muntatge, i sense que soni excessiu, traspassa barreres entre les diferents disciplines escenificades durant el muntatge; és la dramatització de la proposta coreogràfica, és la poetització de la percussió i els ritmes, és coreografiar aquesta idea dramatúrgica (unió entre Orient i Occident) de què s'ha impregnat el muntatge. Èpic és d'una elegància i una estètica escènica que si s'obviés o no se'n disposés, restaria, simplement, un petit encant al conjunt, ja que, tot i el desplegament tècnic, eficaç i resolutiu, no és on es diposita la força, el nucli del muntatge; l'autèntica força, la companyia Tapeplas. Una companyia que va deixar en evidència el rigor, la implicació del seu treball al llarg del muntatge i on en cada una de les coreografies s'establien nous diàlegs o monòlegs entre els elements que formen Èpic i on van establir límits de dificultat que s'anaven avançant els uns als altres. No és estrany que en finalitzar la primera de les coreografies els aplaudiments ja fossin d'una gran intensitat. Èpic s'estableix com una finestra a un viatge, i el seu títol, tot i que pot tornar a sonar grandiloqüent, és merescut i just. Un engranatge escènic, coreogràfic, musical i tècnic que s'anava desplegant amb més força en cada una de les seves parts, sorprenent encara més l'espectador quan música clàssica de Bach i Vivaldi es feien presents a escena fusionada amb tap dance. Un privilegi gaudir del muntatge.