Joan Pera revoluciona el mercat de la Font dels Capellans

ALOMA VILAMALA Joan Pera va voltar ahir pels mercats de la Font i la Sagrada Família. Hi va comprar peres. L´actor va conversar tranquil·lament amb compradors i venedors del mercat sobre el gènere de les parades i l´obra que presentarà dimarts que ve. La gent del mercat contenta el saludava, com si fos un vell amic que feia temps que no veia. Pera somreia i els donava conversa. «És que a casa som dotze, jo ja tinc experiència en això d´anar a comprar», explicava a les botigueres. «Guarda´m pèsols d´aquests, que fan molt bona pinta».

Parada a parada, i envoltat de guardaespatlles i periodistes ficticis (alumnes del primer curs del mòdul d´animació sociocultural de l´IES Guillem Catà), la comitiva va fer una volta pel mercat a mig matí. La reaccions eren variades: alguns li demanaven una firma, d´altres li feien dos petons, uns altres demanaven si podien fer-se una fotografia amb ell. «És la pera», deien més enrere. Joan Pera desperta passions. I ell és un expert en mercats: la seva mare era botiguera, i d´aquí va néixer l´espectacle La Glòria del mercat, que defineix no com un text seu, «sinó d´un recull de vivències».

L´espectacle es veurà dimarts a la Sala Gran del Kursaal, i els majors de 65 anys tenen un preu especial de 6 euros. En total hi haurà tres sessions: a les 6 i a les 9 del vespre, i una sessió especial a 2/4 de 12 del migdia, en què ja s´ha confirmat l´assistència de 15 grups d´entre 30 i 50 persones provinents de Manresa, Solsona, Castellbell, Avinyó, Navàs, Gironella, Artés, Puig-reig i Santpedor.

La Glòria del mercat és un petit homenatge de Pera a la seva mare i al mercat tradicional, que va des dels anys vuitanta («quan hi havia l´eufòria de tenir cada cop més, i arribaven les pinyes de fora»), passant pels noranta («amb els problemes de les multinacionals»), i arribant als nostres dies («en què a la gent que ha passat tota la vida al mercat no pot assumir la competència, els lloguers»). «En un mercat es pot veure com és una ciutat, és un lloc ple de vida», assegura l´actor. «Una senyora ha vingut i m´ha dit que tenia 90 anys i que em coneixia. És clar! M´ha vist tota la vida i ens hem fet grans junts». Joan Pera va assegurar que aprecia molt «la proximitat amb la gent i la connexió amb el públic, una sensació única del teatre». Ahir va demostrar connectar amb la gent dalt i baix de l´escenari.